Més que les xiruques… avui toca vestir calçons curts!
Aprofitem l’aire primaveral que s’espera per aquests dies, amb màximes de 25 graus al migdia. I cremeta de sol. Avui anem al nord de la ciutat, pel qual ens trobarem a l’estació Nacions Unides d’FGC.
Des d’allà pujarem per anar a buscar la continuació de la carretera B-40, que travessarem per trepitjar la zona de camps i conreus del Pla del Bonaire, que ens separa del Llac petit. Si mirem a l’esquerra, trobarem la masia de Can Bogunyà. En els seus terrenys pastura el bestiar del Turó de les 9 cabres, un projecte de producció de formatge amb ramaderia pròpia. Podeu tastar els seus formatges a la parada Món Salat del Mercat de la Independència, així com a l’agrobotiga L’Egarenca.
Ramat del Turó de les 9 cabres / DT
Continuem en direcció nord, resseguint els camins que conformen l’anomenada Anella Verda (l’espai periurbà que envolta la ciutat, que a la veïna Sabadell rep el nom genuí de Rodal). No gaire enfora ens trobarem amb la masia Can Carbonell, de la qual l’Eloi Carbonell en va rescatar dos receptaris gastronòmics, datats principis de 1800 i de 1750 (orientativament). Keco Martínez, cuiner d’El Cel de les Oques, els empra als menús que elabora.
Passem de llarg i contemplem ja l’antic Hospital del Tòrax, avui reconvertit en el Parc Audiovisual de Terrassa. Amb l’elevat ritme de rodatges que porten, no seria impossible que –guaitant, guaitant– us trobeu alguna cara coneguda del cinema.
Vorejarem l’edifici per darrere i enfilarem cap a l’oest, tot creuant el -molt estimat a Terrassa- torrent de Can Candi. Travesseu-lo i arribareu ja al llac petit. Avís: va ben sec, el llac, així que potser la manca d’aigua deixa entreveure algun “tresor” amagat. O més aviat alguna deixalla.
Parcel·les de Can Colomer / DT
Conquerit el nostre objectiu, tornarem cap a la ciutat en paral·lel al torrent del Mitger de Ca n’Amat, que és ben recte. Però farem una altra parada: Un cop travessada la B-40, ens trobarem amb els solars de la masia de Can Colomer. Un paisatge devastat, que mostra les cicatrius de la parcel·lació, però que espera que li arribi el temps de ser construït.
Ja hem acabat la ruta, que haurà estat plenament circular si tornem al punt de trobada de FGC.
Però fa sol i potser és hora de buscar una terrasseta on fer l’aperitiu. No serà el primer cop que ho recomanem, però és que us quedarà a 30 passes: el bar i restaurant de l’Hípica és una opció suggerent.
