L’espai urbà és un entorn quotidià de convivència que sovint es veu alterat per elements que pertorben el paisatge, distorsionen la realitat o fins i tot embruten la imatge de la ciutat. Terrassa es troba immersa en el procés de redacció de la seva ordenança de Paisatge Urbà, que ha de regular elements tan sensibles com les façanes, els aires condicionats, els tendals, les plaques solars o les antenes de telefonia. El debat és al carrer i hem trucat a la porta d’alguns arquitectes perquè reflexionin sobre el tema i aportin solucions.
Cablejat a les façanes de diversos habitatges /Alberto Tallón
Regular el cablejat
La presència de cablejat elèctric a les façanes dels edificis i la proliferació de nusos de cables creuen carrers és un dels elements que més pertorba l’estètica dels habitatges i de la ciutat. A les noves promocions el cablejat és ocult, però les edificacions antigues continuen sent el suport per aquestes instal·lacions arcaiques. Fermín Aparicio, arquitecte i delegat al Vallès del Col·legi d’Arquitectes, es queixa de com “els professionals treballem amb molt d’afecte el disseny dels edificis, respectant materials, alçades, façanes i normatives, i sovint veiem com les companyies col·loquen el cablejat com volen, malmeten la imatge de l’edifici”. No hi ha un marc legal, diu Aparicio, que doni empara als municipis a l’hora de regular. “Les companyies han d’estar sotmeses a una ordenança que endreci el cablejat i tant la Generalitat com l’Estat han d’aprovar normatives que donin cobertura als ajuntaments a l’hora d’actuar”.
On encabim la tecnologia?
La televisió arriba els anys 60, les parabòliques els 80, els aires condicionats els 90 i les plaques solars amb el canvi de segle. La tecnologia ha irromput a moltes llars no concebudes per acollir-les i el resultat és la proliferació d’aparells a les terrasses, a les façanes i als balcons. “Els edificis antics no contemplaven aquests elements tecnològics i cal replantejar, repensar el problema, perquè no podem enderrocar-los”, apunta Miquel Torné, arquitecte i exdelegat del Col·legi d’Arquitectura al Vallès. “Una solució seria convertir part dels espais privatius com les terrasses en espais comunitaris perquè allotgin aquests aparells, habilitar un lloc a les cobertes, o fins i tot a les golfes dels edificis”. Han de ser, comenta Torné, espais accessibles, “de fàcil accés per a les tasques de manteniment”.
Terrasses menys invasives
Els ajuntaments van relaxar després del confinament la normativa sobre les terrasses per donar suport a un sector, el de la restauració, que va patir un tancament forçat de l’activitat. Dos anys després, l’escampada de taules, cadires i tendals és generalitzada i, en alguns punts de la ciutat, envaeix els espais de pas, a banda d’incorporar elements de tota mena: jardineres de mil formats, amb vegetació o sense, dispensadors de llaminadures, tendals de mil colors o mobiliari de fusta, metàl·lics, de plàstic… Recuperar una mínima estètica “de ciutat” i fer-les més pràctiques i agradables, ara que arriba la primavera i l’estiu, és una de les propostes que formulen molts veïns, cansats de veure com en alguns barris s’ha anat pervertint el concepte de la terrassa acollidora.
Aparells de climatització arrenglarats a la façana d’un edifici d’habitatges / Alberto Tallón
Les façanes
És un dels aspectes més complex de regular. També el que més defineix l’estètica d’una ciutat i marc a la qualitat de l’espai públic. Lleida ja ha aprovat la seva ordenança de Paisatge Urbà i ho ha fet definint àrees d’especial protecció, on els promotors han de presentar una imatge virtual de l’edifici que construiran i garanties econòmiques que les parets mitgeres no quedaran al descobert. Hi ha ciutats que imposen una carta de colors a determinades zones o que posen límit a la presència de roba estesa i mobiliaris als balcons i a les terrasses.
“L’arquitecte Xavier Broto proposa prohibir la presència de mobles, roba o bicicletes a les terrasses que es puguin veure des del carrer. Fan mal a la vista”, diu. El professional recorda que els edificis responen a uns criteris d’edificabilitat “i els tancaments de balcons augmenten de manera irregular aquesta edificabilitat. Malmeten la imatge de l’edifici i, com que no es persegueix massa, quan una persona veu que al veí ningú li crida l’atenció, segueix l’exemple”. Broto suggereix replantejar la normativa pel que fa als espais exteriors no computables de tal manera que quedi prohibida, i controlada, qualsevol edificació annexa a l’edifici original, especialment si altera l’estètica exterior.
