Terrassa

El feminisme treu múscul el 8M, malgrat la fractura en blocs

La manifestació del Casal de la Dona, de caire més oficial, va ser molt nombrosa i va tornar a partir del monument a la Dona

La manifestació tradicional baixant pel carrer Sant Pere / ALBERTO TALLÓN

Alguns milers de persones van secundar aquest dimecres les dues manifestacions feministes convocades a Terrassa amb motiu del 8 de març.

El bloc tradicional va partir del monument a la Dona, mentre que els col·lectius feministes juvenils van marxar des del Raval. Convocada per l’històric col·lectiu feminista Casal de la Dona i amb un component més institucional, va ser la més nombrosa.

També va aplegar la majoria de formacions polítiques i les seves candidates a l’alcaldia en les eleccions municipals, com Eva Candela (PSC) i Ona Martínez (ERC), Isabel Martínez (Ciutadans), Meritxell Lluís (Junts) i Agnès Petit (Comuns). També hi havia representants de Tot per Terrassa, com Núria Marin (l’alcalde Ballart marxava en un tram de manifestació més enrere) i dels Comuns. Veteranes activistes com Mercè Gómez també eren visibles en la capçalera, així com sindicalistes de CCOO i UGT.

El Raval, ple, en acabar la manifestació / ALBERTO TALLÓN

Així mateix, un grup de membres de la colla de Castellers de Terrassa va realitzar un pilar en la cloenda de la manifestació, ja al Raval.

En paral·lel, el bloc alternatiu (de col·lectius feministes agrupats entorn de La Coordi), van marxar pel Centre amb el seu propi recorregut.

Motius de la divisió

Aquesta divisió dins el feminisme es viu tant a Terrassa com a l’Estat espanyol. De fet, les tensions a la ciutat van ser notòries abans que esclatés el conflicte, de forma pública, al conjunt de l’Estat.

Les diferències en el debat trans* són un dels principals motius de divisió; en el que unes titllen les altres de “terf” (trans-excloents), mentre que les altres les acusen d’esborrar la identitat de la dona (i en conseqüència, els seus drets).

A més a més, també s’hi percep una bretxa generacional entre l’anomenada 2a i 3a ona feminista (la de la Transició i els anys 90) i la 4a ona (la del #MeToo d’avui). El debat entre la institucionalització o la radicalització (que també e spdoria expressar com a jerarquia o horitzontalitat) del feminisme també hi sobrevola, en la divisió.

Centenars de feministes recorren Terrassa en el 8M alternatiu

To Top