Era l’any 2003 quan el Festival de Jazz de Terrassa creava el premi Jazzterrassaman, que ja han rebut anteriorment 20 músics. La distinció, enguany, recau en el saxofonista barceloní Joan Albert.
Sembla que sempre fem el camí invers: de la metròpoli a la capital. Com acaba un barceloní a Terrassa? L’any 1971 em vaig assabentar que havien obert un local de jazz a Terrassa. Vam venir un dia i estava tancat. Tornem a venir i aleshores sí que estava obert, però justament no hi havia cap concert. Així que ens posem a fer una cerveseta, la colla d’amics, i en això que ens posem a parlar amb el Josep Maria Farràs. I diu: doncs per aquí tenim una trompeta, per aquí un saxo… I mira, ens posem a tocar!
Uau! Arribar i moldre! I què li va dir el mestre? El Farràs em va dir que li havia agradat i em va convidar a formar part del Modern Jazz Sextet. Així que vaig començar a venir un o dos cops per setmana, a assajar. I llavors els caps de setmana també, a escoltar concerts. Total, que ja per l’any 1972 em vaig venir a viure a Terrassa.
Pels que no hem vist mai aquella sala… Com era l’antiga cava del carrer Sant Quirze? Era un temple! Bé, literalment era una cava, si no m’equivoco, havia estat un assecador d’embotis. El sostre tenia forma de volta catalana, no era gaire gran, era molt recollit. I sobretot, cada setmana hi havia algun músic americà, perquè molts vivien llavors a Europa.
Així que la fama de ciutat jazzística és ben merescuda! Sí, i encara d’abans… Perquè prèviament a la seva obertura, ja es feien concerts des del Club de jazz dels Amics de les Arts.
Joan Albert, amb el saxo / SANTI OLIVET
El circuit jazzístic canvia, amb el pas de la vella a la nova cava? El tipus de música o de públic? Podríem dir que la vella era més amateur. Vam haver de deixar el local perquè clar, s’hi feria molta activitat i soroll i els propietaris es van queixar! Després, quan vam marxar en la nova seu, es va professionalitzar tot.
Entre les dues sales, has fet 248 concerts, segons l’estadística del propi festival… Uff! És una mica al·lucinant! A mi també em va sorprendre, quan ho van dir! I aquests són els concerts oficials, però hi haurà hagut moltes altres actuacions més informals… Bé, el tema és que tinc 72 anys, així que certament he tingut molt de temps per arribar a una xifra elevada.
Què t’hagin donat un premi “a la trajectòria” t’ha fet pensar en si és hora de jubilar-se? Ha, ha, ha! No sembla que el festival doni aquest premi per marcar un final.
Fixa’t: cap dels premiats, en 20 anys, ha plegat immediatament. Tota manera, ara mateix no puc avançar res, perquè m’ho estic pensant. Després del festival, quan acabi, ho diré.
I aquest concert de celebració del premi? Amb qui actuarà? Com que mai no m’he volgut professionalitzar, doncs tots seran amics.
Pujaran músics de fins a quatre grups diferents. Començant pel Quintet Egara, que malgrat no és l’originari del tot, és dels més antics, amb el Josep Maria Farràs.
Té previst algun ritual especial, per commemorar aquell dia? Doncs visc a Cubelles, així que arribaré una mica abans per muntar tot.
Però el tema és que… Haurè de parlar en públic! Uff, no m’agrada massa, però ja m’ho prepararé. En tot cas, estic tan agraït que hagin pensat en mi per a aquesta distinció…
