Albert Ezquerro, fotògraf de la natura autodidacte
La seva primera màquina fotogràfica, que era de plàstic “molt tronat”, la va aconseguir gràcies a uns punts que s’acumulaven comprant xocolata. “Em vaig inflar de xocolata”, recorda i, a partir d’aquí, es va endinsar en el món de la fotografia. Sempre de manera completament amateur, si bé ha fet algunes exposicions i també es va presentar a algun concurs.
La natura és el tema que més el complau. Fotografiava “coses que veia en el meu voltant i, va arribar un moment, que la natura em va absorbir molt”, apunta. Més en concret, fotografia insectes, una tasca “difícil”, tot i que assegura que té els seus trucs. “Tota la natura és apassionant, però els insectes tenen alguna cosa especial”, opina. “Ens fixem molt en animals molt grans i deixem les coses petites de banda i valdria la pena fixar-nos més en els detalls i allò que tenim al voltant”, comenta.
El món dels insectes, a més “és molt gran i té un ventall molt ampli”. És una pràctica que demana paciència i unes hores concretes. No li hauria desagradat dedicar-se professionalment a la fotografia, si bé afirma que “comporta unes obligacions i potser soc més inquiet que tot això”. És autodidacte i ha procurat per formar-se pel seu compte i creu que “el més important és seguir un mètode per practicar la fotografia”.
Tot i que no s’hi ha dedicat professionalment, sí que va fer alguns calés a la mili. Va estar a Ceuta i un Brigada els va instar a fer fotos als reclutes, i gràcies a això va guanyar algunes pessetes.
