Tres artistes referents de Terrassa reflexionen sobre la sensibilitat feminista en la seva obra: s’hi mostra explicita o implícita, en les paraules? També assenyalen una altra manera de fer dins el procés creatiu, que es caracteritza per ser més cooperativa, que busca fer xarxa, que anima a l’empoderament col·lectiu…
Alba Valldaura
“No vaig pensar l’obra ‘Iaia’ en clau feminista expressament, però crec que ho és, perquè situa una àvia com a protagonista”, enraona l’actriu Alba Valldaura. El feminisme també afecta les formes de treballar. “A la companyia Mos Maiorum sí que busquem un punt de vista feminista, perquè intentem trobar molts personatges femenins; o ni que sigui, que l’obra sigui paritària”, afegeix, amb obres com “Turba”, “Gentry” i la iniciàtica “Mos Mairoum. El costum dels nostres avantpassats”.
I amb el projecte L’Embarral, en destaca la recerca de “fer xarxa” i no anar des de la individualitat. De fet, fa classes de teatre al Coro Vell, on s’ha envoltat d’altres amistats i tècnics específics. “I allà tenim una reponsabilitat com a referents”, adults i artístics, així com la vessant pedagògica davant la canalla.
Pel que fa a les companyes que conseidera referents, destaca Teresa Sánchez i Cris Trias. “Em fa la sensació que no s’han donat mai importància, quan fa 20 anys que Les Pisanes és una escola teatral referent”, explica.
Cartell de l’icònica obra “Iaia” / DT
La Queency
Francina Gorina, coneguda artísticament com La Queency, ha entrat a l’univers català de les músiques urbanes. “Vaig començar a fer música perquè la que escoltava era plena d’homes i totes les lletres eren masclistes, perquè ells també ho eren”, explica. “I en aquesta mena de rap més polititzat, volia introduir-hi la part feminista”.
I ara són les seves lletres les que són referents per la canalla que puja. “Crec que són lletres feministes, malgrat que siguin explícites… o no”, explica, “per què a mi mateixa fer-les m’empodera, m’afecta molt positivament al 100% i crec que això es transmet”.
Tot i així, també assumeix que la seva responsabilitat com a referent musical ha crescut: “Si estic arribant a una noia de 15 anys, que m’escolta, llavors he de ser encra més conscient del que dic”, explica, si bé tampoc li ve de nou, ja que ha estat monitora de lleure a Terrassa mateix.
Anna Fernàndez resideix actualment a Perpinyà / DT
Anna Fernàndez
“No m’agrada que els meus versos reivindiquin explícitament algun tipus de lema o lluita”, explica Anna Fernàndez, poetessa terrassenca qui resideix d’ençà fa 3 anys a Perpinyà. “Però és que una dona que escriu, ja s’està posicionant davant el món, en allò que Virginia Woolf va anomenar la cambra pròpia”, enraona. “Jo hi soc, jo puc aportar, jo puc transcendir”, ve a dir Fernàndez. O sigui, la pràctica en sí mateix resulta empoderadora. “No des del poder, doncs no és un concepte que m’agradi”, matisa, “sinó un empoderament més net, des la potència”, afegeix.
En el seu cas personal, sosté que el seu primer poemari, “Cova” (2019) ,estava escrit molt des del cos. “En el que la vivència, en aquest cas de ser dona, hi traspua segur”, explica. I és que el feminisme pot evidenciar-se tant en el contingut (de forma explícita o no), en el procés creatiu, en la tria de personatges, en la cooperació amb altres artistes…
De la mateixa manera que Fernàndez és referenciada en la poesia, ella apunta altres referents culturals terrassencs, com la també poetessa Cristina López García. “Té almenys dos poemaris, un d’ells “Naturant”, molt passats des del cos en relació a la natura”, explica. “I em fa l’efecte que és molt austera, no molt visible”, fet que sovint és un altre tret (no voler acaparar excessiu espai simbòlic) característic de les veus femenines.
A més a més, altres tres terrassenques de la mateixa generació expliquen quins són les seves referents en la galàxia cultural de Terrassa, amb protagonismes col·lectius.
Synusia
Belen Sancho apunta les llibreteres de Synusia (no per casualitat les quatre són dones) com les seves referents. “Són molt pròximes i humanes. I aprens molt xerrant amb aquesta colla, acompanyen molt bé les sòcies”, apunta Sancho sobre Maria Cardona, Mar Garcia, Elena Blanco i Alcira Padín. “A més, és un projecte comunitari i que té eixos importants per mi, com el feminisme, l’antiracisme…”, afegeix, aquesta sòcia de la llibreria.
Les llibreteres Elena Blanco i Alcira Padín / LLUÍS CLOTET
“Iaia”
Laura de la Orden Sabrià, activista feminista i educadora ambiental, apunta que tothom que ocupa històries amb referents femenins és destacable per ella. I apunta a l’actriu terrassenca Alba Valldaura amb l’obra “Iaia”. De la Orden Sabrià també destaca veus referencials per ella com l’autora de “La Trena”, Laetitia Colombani: “Perquè fa les dones protagonistes”. Finalment, apunta l’assagista Yayo Herrero, que ha visitat terrassa en diverses ocasions.
Corralito
La tècnica en Ciutat i Territori Esther Querol ho percep des del seu paper dins el col·lectiu artístic Corralito: “La gran majoria d’artistes que s’hi acosten són dones, joves, amb ganes de dir la seva”. Des de la fotografia, la performance, la pintura, la dansa… “És gent que està emergint, artísticament, i que tenen molt a dir”, afegeix. A més, també hi veu una praxis feminista. “Es nota a les assemblees, que s’han convertit en un espai segur”.
MIREIA JUANALS, EN UN ACCIÓ ARTÍSTICA
