SERGI GONZÁLEZ
L’accident mortal de diumenge a la carretera de Terrassa va deixar amb el cor encongit els veïns més propers al punt de la desgràcia, que asseguren que el soroll va ser tan fort “que ningú no va passar-lo per alt”. Aquest dimarts, encara hi quedaven restes del xassís i de vidres esmicolats en mil bocins que resseguien la trajectòria que el vehicle accidentat va fer després d’impactar amb la glorieta de rambla d’Ibèria fins a aturar-se dues cruïlles més endavant, a tocar del carrer del Comte Jofre.
VA PRESENCIAR-HO EN DIRECTE
El Joaquín, un veí de Castellar, ha explicat a Diari de Sabadell que precisament a les onze de la nit ell tornava de Granada amb el seu germà, veí de Sabadell, quan de sobte “vam veure un cotxe que s’arrossegava fregant l’asfalt, boca avall, amb les rodes amunt i a gran velocitat”. Els dos germans circulaven pel sentit contrari, per tant, van presenciar els fets frontalment: “Vam veure’l a l’horitzó, ràpidament s’anava apropant a nosaltres”. Un cop el cotxe va quedar frenat i cap per avall, narra el testimoni, “vam sortir ràpidament del cotxe per anar a socórrer les víctimes”, que van quedar atrapades a l’interior del turisme. “Ràpidament, van baixar veïns i conjuntament vam apagar el foc amb jaquetes i amb un extintor”, indica el Joaquin, que afegeix que en el moment dels fets va pensar que únicament hi havia una persona a l’interior del vehicle. “Aquest matí he vist que hi havia un segon passatger, que desgraciadament ha mort”, ha lamentat el castellarenc, que apunta que “va quedar sepultat per l’automòbil i era impossible de veure”.
“EL SOROLL VA SER FORTÍSSIM”
Veïns i veïnes van baixar ràpidament al carrer per esbrinar què havia passat. La Sandra, que viu a escassos metres del punt on va quedar aturat el vehicle, ha recordat que va “sentir un cop fortíssim i de seguida vam baixar al carrer per mirar d’ajudar”. La veïna apunta que “la policia va arribar ràpidament i ens va mantenir al marge amb un petit perímetre de seguretat”, però que va presenciar com moltes persones col·laboraven per extingir el foc o socórrer les víctimes. La Carme, que també viu a la carretera de Terrassa, també va sentir el cop: “Quan vaig mirar pel balcó únicament vaig veure un cotxe en flames del revés i rastres de vidre del parabrisa per damunt de la carretera”.
