Terrassa

Els cultius de marihuana disparen el frau elèctric a Terrassa

Un de cada sis KWh defraudats obeeix a plantacions interiors

Instal·lació elèctrica cremada per sobrecàrrega a Sant Pere Nord / alberto tallón

Terrassa és el segon municipi del Vallès Occidental amb més frau elèctric, per darrere de Sabadell. Les connexions il·legals provoquen fallades als immobles propers. Un de cada sis quilowatts defraudats correspon a plantacions de marihuana, xifra que equival a la llum de 320 habitatges.

Algunes fallades per avaries fortuïtes són inevitables, però si vostè sofreix a casa seva, o al local, per exemple, baixades recurrents de tensió elèctrica, el més probable és que darrere de l’anomalia hi hagi un frau de subministrament comès per un altre usuari de la zona. I els números ho deixen clar: un de cada sis KWh (quilowatts hora) defraudats en connexions manipulades correspon a plantacions de marihuana. Això, a Terrassa, on el frau elèctric anual equival al consum mitjà de 1.793 habitatges. I l’específic causat per les plantacions de marihuana, que l’any passat va redundar en el frau d’1.121.114 KWh, equival a 320 domicilis.

El cas dels veïns del Segle XX

A banda del problema principal de la inseguretat, les manipulacions afebleixen la xarxa. A Terrassa, uns 300 habitatges del Segle XX pateixen des de fa setmanes (van començar a notar-ho a finals de gener) baixades tensió elèctrica molts dies, de les 19 a les 23 hores, quan només funcionen en els habitatges afectats les bombetes tipus LED. Els electrodomèstics s’aturen. El problema el denuncien veïns dels pisos de Santa Margarida, i de parts dels carrers de las Navas de Tolosa, del Doctor Torras i Bages i Vallparadís i el passatge de Zuloaga.

L’associació veïnal del Segle XX va canalitzar les reclamacions cap a institucions i empreses: l’Ajuntament, la Generalitat, Endesa. Segons el veïnat, de les explicacions rebudes s’interpreta que una connexió il·legal, es presumeix que per un cultiu de marihuana, està darrere de l’assumpte. La demanda es dispara. Fonts d’Endesa sols confirmen que les inspeccions descarten un problema intern de la xarxa. La disfunció prové de l’exterior.

Tècnic tallant el subministrament després d’una intervenció policial a Terrassa

Terrassa va esdevenir l’any passat la segona població del Vallès Occidental, per darrere de Sabadell, en xifres absolutes d’energia defraudada (la detectada): 6.274.826 KWh. A Sabadell el número va ser de 7.502.826 KWh.

L’estudi comparatiu efectuat per Endesa ofereix dades singulars. El més normal és que Terrassa i Sabadell liderin la relació tenint en compte el seu pes demogràfic, però segurament sorprèn que la tercera localitat de la comarca amb més defraudació elèctrica sigui Sentmenat, amb 3.373.195 KWh, un xic per sobre de Rubí, ciutat en la qual es van registrar 3.373.088 KWh “fantasma”. Montcada i Reixac ocupa la cinquena posició, amb una xifra de 3.105.171. I Castellar del Vallès, la sisena: 2.883.494. Els 1.724.462 KWh defraudats a Sant Cugat del Vallès van convertir aquesta població en la setena en la llista.

La xifra d’expedients oberts no sempre té correspondència amb el volum d’energia estafada. A Terrassa, per exemple, durant el 2022 es van obrir 675 expedients, més que a Sabadell (476). A Rubí es van incoar 252 expedients. La incidència de les plantacions de marihuana, veritable preocupació tècnica i policial, tampoc guarda relació exacta amb les xifres de defraudació general. A determinades poblacions, la influència d’aquest segment delictuós és molt més rellevant que a altres localitats amb més energia defraudada.

A Matadepera, cap

A Terrassa, sols 12 dels 675 expedients van obeir a conreus de cànnabis, però l’energia “robada” de la xarxa va ser d’1.121.114 KWh l’any passat, gairebé un de cada sis. Però a Castellbisbal i Castellar del Vallès, amb menys electricitat defraudada en termes globals, l’energia sostreta en conreus de marihuana va ser d’1.505.087 i 2.577.630 KWh, respectivament. I a Montcada i Reixac, de 2.356.326. A Rubí i a Sentmenat, amb 1.762.436 i 2.815.245 KWh, respectivament, l’estafa en aquest àmbit va ser significativa. Dada curiosa: a Matadepera es van obrir 21 expedients per defraudació, amb 153.116 KWh, però cap d’ells estava relacionat amb plantacions de marihuana: zero expedients, zero kilowatts. Igual va passar amb Rellinars, Ullastrell i Viladecavalls.

A tot Espanya, Endesa va rebre l’any passat 62.769 denúncies per frau elèctric (per web, telèfon o formulari), xifra que constitueix una mitjana de 172 al dia. D’aquestes informacions, 21.195 es van traduir en inspeccions. Aquestes van augmentar el 75% respecte del 2021 i enguany es preveu doblar el nombre de revisions a Catalunya. El frau “es tradueix en un increment de la factura del conjunt de consumidors i posa en risc tant la seguretat com la qualitat del subministrament”, subratlla José Manuel Revuelta, director general d’Infraestructures i Xarxes d’Endesa.

Incendis, explosions i electrocucions

La Unitat de Frau Elèctric d’Endesa treballa amb diverses fonts de detecció: denúncies anònimes, serveis públics i entitats, campanyes d’intel·ligència artificial, la sensorització de la xarxa i avaries. Del treball de la unitat, en coordinació amb altres, s’infereix una realitat que no tothom coneix: la proporció més gran de frau no correspon a habitatges “normals”, sinó a grans indústries que tenen l’energia com a matèria primera i a (com no) les plantacions de marihuana.

Marihuana confiscada pels Mossos d’Esquadra

“Moltes persones ‘punxen’ la llum sense por perquè l’energia no es veu”, pensa un tècnic d’Endesa especialista en fraus. La seguretat és la primera raó a adduir per actuar. “En un domicili pot saltar el diferencial, però si algú pateix una electrocució en una plantació de marihuana, no ho explica”, agrega. Algunes electrocucions mortals no s’han advertit fins que es practiquen les autòpsies. Les explosions i els incendis per l’enorme sobrecàrrega són habituals.

Hi ha “burxades” de línia més bastes que unes altres, però en les plantacions de marihuana les instal·lacions acostumen a ser complexes i obra de “professionals”. A Terrassa s’han detectat moltes plantacions en els últims anys, tant industrials com de format més petit. Amb l’energia que alimenta un cultiu de 500 plantes es podria donar electricitat a uns 150 habitatges.

Els focus, els aparells d’aire condicionat i altres materials requereixen molta potència. I si a la xarxa li demanem més del compte, el foc està servit: ”La unitat analitza el subministrament i després “normalitza” la instal·lació. Tallar el fluid “és l’última opció i es fa per seguretat”. Les connexions en plantacions, això sí, acaben gairebé sempre en tall de la llum amb l’acompanyament policial.

Els cultius de marihuana disparen el frau elèctric a Terrassa
To Top