Núria Catllà, enginyera i esportista
La seva intenció era estudiar INEF, però va poder entrar-hi i va acabar formant-se com a enginyera industrial mecànica. Va buscar “alguna cosa fàcil, a prop de casa i que no costés molts diners” a la família. Admet que no tenia cap vocació per aquesta professió, tot i que, posteriorment, ha exercit, i es va formar en això “com hauria pogut fer Dret o una altra cosa”.
Va treballar en diversos sectors i després va tenir una botiga de roba i una fàbrica de mantegues, ja que “la meva manera de ser és més d’emprenedoria que no pas d’enginyera”. Actualment, treballa per una empresa de serveis, tot i que reconeix que el que li agrada realment és el món de l’esport.
Opina que “ens hem de moure per passions i dediques moltes hores a la feina i si no tens passió, ho acabes abandonant tot”. Si fas allò que t’agrada “et tornes creatiu, no t’importa estar més temps i estàs content”, diu. “No sempre hem de ser racionals i a la vida has de vibrar” i creu que “s’han de fer coses que t’alimentin l’ànima”.
En l’actualitat fa d’entrenadora de futbol a un nou club femení, de nom Fem +, del qual és una de les fundadores i que, a més de l’esport, també té el repte de fomentar valors. “Volem ensenyar que el futbol és el fil conductor de crear persones que el dia de demà puguin decidir per si mateixes i que siguin felices”, manifesta.
Fora de la feina, li agrada molt practicar esport i també li agrada formar-se en altres camps. A més, l’atrau conduir i tot allò relacionat amb els cotxes i anar a bodegues i els tasts de vins.