Convençuts que no hi ha fórmula màgica per erradicar les pintades, els grafits i els gargots, les ciutats de tot el món experimenten amb mètodes de dissuasió, de neteja i de repressió. No hi ha solució màgica per a un problema que embruta els carrers i dispara la factura de la neteja pública, però sí un grapat de mesures que proven la desesperació del món urbà davant d’un fenomen que no té aturador.
La cara i la creu la posen Nova York (EUA) i Melbourne (Austràlia), exemples del garrot com a mesura de contundència per frenar les pintades i de la conversió del fenomen grafiter en atractiu turístic.
A la ciutat dels gratacels, l’alcalde més bel·licista contra els “writers”, Rudolph Giuliani, va endurir la legislació, multiplicant el nombre de policies i creant una “força” antigrafit. Amb tècniques de guerrilla, els funcionaris va erradicar el fenomen al metro i al centre de la ciutat. Dues dècades després, la ciutat no s’ha relaxat, tot i que el grafit artístic decora ara grans parets nues de la ciutat.
A Melbourne, els turistes fan rutes pel “museu urbà del grafit”, com a Berlín (Alemanya), on les murals decoren espais postbèl·lics, mentre els “tags”, gargots i pintades embruten els ferrocarrils. Milers de joves i adolescents s’organitzen per pintar els barris i la Deutsche Bahn gasta 7,6 milions d’euros anuals per netejar els seus trens. Com? Amb drons per identificar els grafiters.
A Anglaterra el grafit és il·legal i és perseguit com a delicte. Es van fer batudes preolímpiques el 2012 a Londres, amb perímetres de seguretat i prohibició d’accedir al transport públic i de portar esprais i pintures. Avui al districte de Hackney, una de les zones amb més concentració de grafits, les multes són de 100 lliures amb denúncia en cas de reincidència.
Més a prop, Saragossa té un servei “Quitapintadas” que retira una mitjana de 90 grafits i gargots cada dia. La feina la fan 14 equips de la multinacional FCC, que fan servir aigua i sorra a alta pressió per fer saltar la pintura. Tret dels grafits artístics i pactats, les multes van dels 161 als 250 euros.
Un informe de la patronal ATUC, que agrupa les empreses gestores de transport col·lectiu urbà, afirma que les pintades a les infraestructures de metro, tramvia i trens de rodalia de les principals ciutats superen els 20 milions de despesa que paguen els operadors.
A Catalunya, el juny de 2022 Barcelona va declarar públicament la guerra als grafits i a les pintades. La fórmula: la policia té instruccions d’evitar noves incursions i no donaran avís, multen a tot el que enxampen en plena execució, portin pintura, aerosol o retolador. Per evitar la fuga dels autors en veure els agents, els policies que actuen de paisà també tenen com a prioritat sancionar.
La ciutadania està farta de la proliferació de pintades i gargots als carrers, als comerços, al mobiliari públic, al transport i als edificis, fins i tot els protegits. La sensació és que cada dia la proliferació grafits incívics és més arbitrària i indiscriminada.
Roma és un exemple de l’impacte que les pintades més incíviques tenen en la consciència col·lectiva de la ciutadania i de les ciutats. La foto del Panteó amb el grafit “Aliens exist” acompanyat de dos ulls va fer la volta al món el passat mes de juliol. Una mà amb un esprai blau va tacar un dels prodigis de l’arquitectura romana, l’únic d’aquestes dimensions que es conserva al món pràcticament intacte. Fins que el grafiter de torn va decidir deixar empremta. Va caldre tecnologia làser per recuperar color i textura.
