Álvaro Luna, professor i investigador de l’ESEIAAT de la UPC
Una de les conseqüències clares de la guerra d’Ucraïna, que malauradament ja dura més d’un any, ha estat l’augment del cost de l’energia, un fet tan transversal que ha posat potes en l’aire la ja ranquejant economia Europea de l’era postcovid.
Els compromisos de reducció d’emissions adoptats a Europa van forçar fa uns anys l’abandonament del carbó com a combustible a les centrals tèrmiques i, a conseqüència, l’augment en el consum de gas com a substitutiu, que emet quatre cops menys CO2. Fruit d’aquest canvi, van proliferar els acords amb Rússia i la construcció de gasoductes per importar gas natural rus a Europa.
El que en principi era una bona estratègia per aconseguir una reducció ràpida en les emissions va portar Europa als peus dels cavalls amb l’inici de la guerra. La dependència energètica de Rússia ha condicionat la resposta política europea, afeblida també per un entorn geopolíticament advers a altres regions del nord d’Àfrica, i ha deixat en mans d’individus tenebrosos l’aixeta del gas i d’altres, no menys tètrics, especulant a alta mar on fer arribar els vaixells plens de gas natural liquat en una mena de subhasta perpètua. Només aquest hivern gairebé estival ha permès que tot plegat no s’hagi convertit en una tragèdia.
La conclusió és senzilla, Europa és energèticament fràgil, molt fràgil; no compta amb reserves pròpies de combustibles fòssils i l’únic del que disposa –el carbó– emet ingents quantitats de CO2 i es troba fora de l’equació. Per tant, donat aquest context, tenim mala peça al teler…
Davant d’això no ens queda res més que redoblar la nostra aposta per les energies renovables, però no de qualsevol manera, i menys des de la innocència de pensar que només instal·lant uns panells fotovoltaics a casa ho solucionarem tot. Hem de dir que hi ajuden, però no són la resposta a tot, ni de bon tros.
La xarxa elèctrica és una de les infraestructures més importants que ha construït mai l’ésser humà. Qüestions lobbístiques a part, és un sistema que interconnecta tots els països, i en alguns casos continents, com és el cas d’Europa amb Àfrica, sense oblidar-nos dels britànics, amb els quals també compartim la mateixa freqüència i tensió, aquí no hi ha Brexit que valgui.
Com que no podem prescindir del sistema elèctric, hom pot creure que és infal·lible, però la veritat és que l’equilibri de funcionament en aquest mar de cables amb energia en moviment és prou complex, perquè té molt poc marge de flexibilitat, és a dir, que s’ha de generar el que es necessita consumir i s’ha de consumir el que s’ha generat perquè es mantingui estable.
El que és indubtable és que els camins de la descarbonització i la transició energètica ens porten a un món cada cop més elèctric. Sectors que fins ara no ho eren, com el transport o els sistemes de climatització, estan virant cap a aplicacions elèctriques. Igualment, els usuaris s’han tornat també generadors, un privilegi abans reservat per a les grans plantes, i demanen poder ser prosumidors. Tot plegat estem girant com un mitjó el sistema energètic, i malgrat que pugui semblar impossible, pot col·lapsar si no ho fem bé.
Calen, per tant, professionals al sector de l’enginyeria elèctrica per fer front a multitud de reptes que ens esperen, com el disseny dels vehicles del futur, la integració de l’allau d’energies renovables que necessitem per cobrir la demanda energètica, dissenyar un mix energètic cabal i sostenible, modernitzar i digitalitzar les xarxes tot fent-les més obertes a un sistema més democràtic, trobar nous sistemes d’emmagatzematge, possibilitar l’accés universal a l’energia, incrementar la resiliència del sistema energètic… i un llarg etcètera. Un sector apassionant i en ebullició que no troba equivalència entre l’altíssima demanda de professionals qualificats (l’enginyeria elèctrica està al top 10 de les professions amb més demanda a tot l’Estat) i el número de titulats i titulades d’aquesta especialitat.
Personatges històrics com Nikola Tesla i Thomas Edison van revolucionar l’electricitat en la seva època. Probablement, el món no seria tal com el coneixem avui sense ells. Crec que ara ens trobem en un moment de revolució similar al que ells es van trobar i necessitem enginyeres i enginyers elèctrics altament qualificats que agafin el seu relleu, abordin amb passió els reptes i donin les respostes més adients a les necessitats presents i futures de la societat.
