Feia dos dies que la salut de Floreal Soriguera era ja tan feble que la família intuïa ja el desenllaç, en el matí d’aquest dimarts. Tot i així, el Suri ha marxat d’una manera “molt dolça i tranquil·la”, explica la seva filla Dàlia Soriguera. I mentrestant, en aquestes darreres hores, la família està rebent un allau de condols.
De fet, la vetlla s’instal·larà demà dimecres a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Terrassa. Romandrà oberta d’11 a 20 hores. La cerimònia de comiat serà divendres a les 12 hores, a la Sala Multiconfessional de Funerària de Terrassa.
Serà el darrer adeu a qui nasqué un llunyà any 1927 a la Bastide de Roroux (França), on el seu pare, el terrassenc Josep Soriguera, lliurepensador, vegetarià i d’idees anarquistes, havia desertat per no participar en la guerra del Marroc.
El propi nom de pila del fill, Floreal, té reminiscències revolucionàries. Correspon al mes de maig, segons el calendari republicà francès, igual que el nom Germinal. La família torna a Terrassa amb la II República, l’any 1931, on el nen Floreal Soriguera comença els seus estudis a l’escola “Francesc Ferrer i Guàrdia” (al carrer de Sant Genís), una escola llibertària i a l’avantguarda pedagògica.
Després d’encetar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis (1940) i fer la seva primera exposició individual als Amics de les Arts (1949), Soriguera ingressa com a professor a l’Escola d’Arts Aplicades, on serà guia de moltes generacions. “Sense dubte, és el mestre que em va guiar durant els primers estadis artístics”, explica Gabriel Verderi, artista i exdirector del que avui s’anomena l’Escola Municipal Art i Disseny Terrassa. “Era una persona singular, entranyable, implicat, sensible…”, enumera Verderi.
Així mateix, l’actual director de l’escola, Ramon Alemany, explica que la voluntat de la direcció és “seguir el seu llegat”. “Ell va ser un director artista, mentre que ara el perfil del director potser és més tècnic i gestor; però l’escola va reflectint els canvis”, sosté. L’essència, però, és el que creu que ha de perdurar. De fet, no fa gaire que Soriguera va visitar l’escola, on va deixar la empremta de les seves mans en un bloc de fang. I detall a tenir en compte, potser, en els propers mesos.
El pintor, en un homenatge a la Coral / LLUÍS CLOTET
Altres terrassencs el recorden directament a casa seva, en l’entorn de la Plaça Progrés. “M’hi portaven a fer classes de dibuix, va ser mestre meu”, explica el galerista Jordi Paüls, qui precisament ha mostrat durant el mes de febrer la mostra del 1er “Premi Floreal Soriguera de Dibuix i Pintura” (impulsada pel grup Minerva), a la Sala Paüls. També recorda “les reunions que es feien amb els intel·lectuals de l’època”, en aquella casa.
De fet, l’any 1973 passa un mes a la presó de la Trinitat després haver estat detingut a Barcelona per participar en una reunió de l’Assemblea de Catalunya. També va ser triat el primer president de la federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT) l’any 1980.
Un altre expresident veïnal, Ramon Clariana, el recordava avui: “Era una persona entranyable i senzilla. Va fundar el moviment veïnal a Ca n’Aurell“. I afegia a títol personal: “A la meva família vàrem poder apreciar la seva vàlua com a pintor, ja que va fer un mural a casa de la meva germana.”.
L’any 1979 també és l’any en què Domènec Ferran el coneix. “Jo estudiava Història de l’Art a la UAB i vam fer un treball sobre la seva obra”, recorda. “A banda d’encarinyar-me personalment, també ho vaig fer professionalment”, sosté. Així que ja mantenien relació quan, a finals dels 80, Soriguera realitza la seva primera donació d’obra al Museu de Terrassa (del que Ferran en seria director).
També va estar implicat a la recuperació de la cultura popular. Des de la confraria La Mascarada, asseguren: “Va ser una de les persones que van treballar, després de la dictadura, per recuperar el Carnestoltes tal i com el coneixem avui”. De fet, Soriguera va ser nomenat Capgròs de l’Any el 1992.
També les colles de Minyons i Castellers, així com l’equipament LaFACT Cultural, han traslladat el seu condol, en la mort de Soriguera.
Pel que fa a la política, el propi alcalde Jordi Ballart ha lamentat la mort de Soriguera. També s’han manifestat els grups municipals de Junts per Terrassa i Ciutadans, així com nombrosos regidors d’ERC i la candidata a l’alcaldia de TeC.
