Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Moltes persones identifiquen la quaresma com un temps trist, fosc, un temps de penitència, mancat d’atractiu, perquè d’entrada la penitència no ho és gaire, d’atractiva.
Però la quaresma que acabem de començar dimecres passat amb la imposició de la cendra, i que suposa un camí de preparació per a la Pasqua, no és pas un temps de foscor, perquè es tracta d’acompanyar Jesús en el seu camí cap a Jerusalem, i Jesús és llum, sempre és la llum.
L’evangeli d’aquest primer diumenge de quaresma ens presenta Jesús en el desert temptat pel diable. La temptació és una experiència humana que ell va voler viure com a home, una experiència que en si mateixa no s’ha d’identificar amb el pecat. Ell es va fer home i, com diu la carta als Hebreus, “ha estat provat en tot, encara que sense pecar” (Hbr 4, 15).
La primera lectura de la missa d’aquest diumenge del llibre del Gènesi presenta la temptació dels primers éssers humans. I si aquella primera experiència va suposar un veritable fracàs per a la humanitat, la de Jesús va ser un triomf que anunciava el que havia vingut a fer al món: alliberar-nos del pecat, donar-nos una nova vida.
L’experiència de la temptació, que és sempre una mentida, una falsa promesa de felicitat, pot servir per enfonsar una persona o, al contrari, per enfortir-la, per fer-la créixer i unir-se així més amb Déu. En definitiva, la temptació ens posa en el dilema de preferir-nos nosaltres mateixos, el nostre orgull, el nostre gust, el nostre egoisme o ens pot servir per obrir-nos més a l’amor de Déu, creixent en gràcia i santedat.
I és que la mentida de la temptació i del pecat ens enfonsa en un pou de foscor. Però la quaresma és un camí que obre la porta a una realitat nova i joiosa. En aquest primer diumenge de quaresma, veiem que Jesús ha vençut la temptació, ha apartat el pecat de la vida humana a què estava relacionat des d’aquell primer pecat original.
En el segon diumenge de quaresma, se’ns presentarà Jesús transfigurat, manifestat pel Pare com a Fill estimat, ple de llum. I en els següents diumenges, en el tercer, serà l’anunci d’aquesta nova vida a través del diàleg amb la samaritana tot presentant l’aigua de la vida, una aigua que qui en beu ja no tindrà mai més set. I després encara, en el quart diumenge, una altra vegada una aigua en la qual el cec de naixement recobra la vista, i amb ella la fe en Jesús, i això és la prefiguració del nostre baptisme. I en el cinquè diumenge, la resurrecció de Llàtzer, amic de Jesús, ens manifesta com el Senyor té tot el poder sobre la vida i la mort. Fins a arribar a diumenge de Rams, en què acompanyarem Jesús en la seva entrada triomfal a Jerusalem. Allí, a Jerusalem, ens tornarem a trobar tots, per celebrar i reviure la seva Pasqua.
