“Als propietaris els costa molt diners netejar-los i la sensació és que els poders públics passen del tema. Amb els grafits s’ha entrat en una perillosa normalitat”, diu Anna Llena, administradora de Finques Llena. No són pocs els particulars que han de fer front als gargots amb diners de la seva butxaca. L’Ajuntament també en destina diners, amb una despesa anual d’uns 200.000 euros. Una mitjana de 548 euros diaris.
Molts ciutadans i institucions crítics amb el que consideren “una xacra” de brutícia demanden accions rotundes, i no sols en el pla punitiu. També en el de les operacions, si pot ser llampec, per endreçar parets i mobiliari urbà poc temps després que es detectin firmes, gargots, gargots o peces diverses plasmades sense permís.
Mesures contundents
Els comerciants del Centre, una zona en la qual el problema és més palpable, per visible, no han deixat de reclamar en els últims anys mesures contundents i executives. TerrassaCentre, associació de comerciants, va decidir contractar un servei de neteja específic per eliminar pintades una vegada per setmana. Diverses ciutats, des de Barcelona a Madrid, passant per Manresa, Malgrat de Mar o Vilanova i la Geltrú, disposen d’equips municipals que erradiquen grafits de parets privades. L’anterior síndica de greuges de Terrassa va demanar a l’Ajuntament la posada en marxa d’una unitat similar. Amb aquesta brigada seria difícil anar just per darrere dels grafiters, pero actuacions ràpides segurament farien més agradables determinats entorns urbans.
Hi ha misssatges i missatges. El consistori dona prioritat en la neteja a aquelles pintades que inciten a l’odi o la violència. Les sancions per grafitejar sense permís al carrer van dels 200 euros als 751, o de les 13,3 a les 50 hores de treballs en benefici de la comunitat.
