L’Ajuntament de Terrassa destina uns 200.000 euros per eliminar els grafits de les parets. Aquesta xifra suposa una mitjana de 548 euros diaris. Molts ciutadans i institucions crítics amb el que consideren “una xacra” de brutícia demanden accions rotundes, i no sols en el pla punitiu. També en el de les operacions, si pot ser llampec, per endreçar parets i mobiliari urbà poc temps després que es detectin firmes, gargot o peces diverses plasmades sense permís.
La teoria de les finestres trencades diu que qualsevol senyal de degradació (grafits, escombraries, un vidre trencat, entre altres) genera una sensació que la llei no existeix. Per tant, en una situació en què no hi ha regulació és més probable que es produeixi el vandalisme. I a l’inrevés, l’ordre i la pulcritud generen entorns nets i ordenats. El Diari de Terrassa d’avui llança una “Terrassa 2027” per debatre sobre espai públic i trobar solucions per evitar la degradació de la ciutat.
