Xavier Marcet
Som les nostres agendes. Professionalment som allò a què dediquem temps.
I les nostres feines tenen sentit si les nostres agendes tenen sentit. Una de les principals responsabilitats dels que lideren equips és precisament aquesta, fer que les agendes de tots tinguin sentit. Les agendes també parlen de les nostres habilitats per ser eficients. Hi ha agendes impregnades d’agilitat. Hi ha agendes sense cap fluïdesa. Hi ha agendes saturades de reunions sense temps per pensar ni escriure. Hi ha agendes que desprenen esforç i hi ha agendes de gent que el seu mal no vol soroll. Les agendes ens defineixen. La nostra capacitat per definir les pròpies agendes és un indicador del grau d’autonomia professional que tenim. Hi ha qui fa l’agenda i hi ha qui té poc marge per estructurar el propi temps professional.
Quan algú està al capdavant d’una organització, d’una empresa o d’una ciutat mostra la seva capacitat de lideratge en funció de crear agendes singulars i coherents. Agendes que gestionin el present per donar resultats a curt termini i agendes que ens posicionin de cara al futur. Les bones agendes saben resoldre bé la tensió entre el present i el futur. Les agendes mediocres són incapaces de crear un fil de continuïtat del futur cap al present. Són agendes oportunistes, que responen més a ocurrències concatenades que a projectes consistents.
Ara que s’acosten les eleccions municipals, crec que seria interessant valorar dels diferents candidats (a Terrassa, gairebé tot són candidates) la seva capacitat de crear agendes de ciutat. Si ens venen amb una agenda de dos-cents punts, ja està tot dit, vol dir que no tenen cap agenda de ciutat. Tenen una inflació de respostes que no es relacionen amb cap pregunta clau. Les agendes interessants sempre tenen al darrere preguntes interessants, no necessàriament òbvies. Les agendes interessants surten de pensar. Les agendes mediocres surten de mimetitzar (adoptar per a la teva ciutat el que altres han pensat i fet per a ciutats que no tenen res a veure amb la teva).
Una agenda de ciutat hauria de ser la resposta a un exercici de pensar i a un exercici de síntesi. Definir quines són les qüestions clau en la tensió entre el present i el futur d’una ciutat. Les ciutats són espais de complexitat. Es tracta de crear agendes que no incrementin la complexitat quan han d’enfrontar-la. Les agendes de ciutat han de ser singulars. Respondre a les necessitats, problemes i aspiracions d’una comunitat concreta i complexa, feta de moltes comunitats. Respondre a la vegada de forma local als grans reptes del món (la demografia, el desafiament climàtic, l’emergència de les tecnologies de dades, la transformació del treball, els nous desequilibris, etc.) i donar respostes des de la singularitat. En primer lloc, perquè les agendes només tenen sentit si sabem qui fa les coses. Les coses les ha de fer algú. La majoria d’agendes públiques pequen d’oblidar el “know-who” i sense saber qui farà les coses, el què i el com de les coses, esdevenen grans retòriques en cerca d’autor.
Terrassa necessita una agenda pensada al voltant de poques preguntes sobre la seva capacitat de ser una ciutat equilibrada (que crea singularment riquesa i té fonts pròpies de reequilibri), de ser una ciutat sostenible, de ser una ciutat territorialment ben resolta, de ser una ciutat amb una mobilitat sensata, de ser una ciutat capaç d’oferir oportunitats als que acumulen adversitats, de ser un espai de seguretat i de compartir una cultura que apuntali la seva identitat. No gaires coses més. Els serveis bàsics necessiten més qualitat que singularitat. La gràcia de l’agenda de ciutat és la seva singularitat, és a dir, que tingui sentit per a una ciutat concreta i no per a qualsevol ciutat. Les agendes plenes de generalitats són el mirall de la mediocritat. Les agendes ben elaborades ajuden a fluir. Les agendes mediocres encallen les ciutats.
