L‘Ajuntament retirarà els reconeixements que la institució municipal va fer a ciutadans i entitats de Terrassa durant la dictadura franquista, entre 1939 i 1979. El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ha portat la proposta al ple en el torn de participació ciutadana i ha estat acceptada per tots els grups polítics, amb l’única abstenció del grup municipal de Ciutadans. La mesura afectarà a prop d’una vintena de persones i entitats de la ciutat que seran desposseïdes dels reconeixements que van rebre del règim.
El plenari ha acceptat la proposta del CEHT, que ha estat defensada pel seu president, l’historiador Marcel Taló. “Aquesta és una iniciativa -ha dit- que considera el règim franquista il·legal i no reconeix legitimitat democràtica a les decisions que va prendre, especialment les simbòliques i els reconeixements”. La proposta contempla la retirada dels honors i reconeixements i planteja que, “si algú considera que la retirada no ha estat justa, proposi des d’una perspectiva nítidament democràtica recuperar la memòria d’aquests personatges”.
D’aquesta manera, la mesura tanca el debat suscitat sobre el fet que la retirada dels honors franquistes comprometés la imatge de personalitats que haguessin fet una aportació valuosa a la societat. “Aquesta no és una qüestió de personatges -ha argumentat Taló-. Al darrere d’aquests honors del franquisme no hi havia tant un reconeixement a les persones, com una voluntat d’institucionalitzar una certa memòria del règim”.
Marcel Taló: “Al darrere d’aquests honors del franquisme no hi havia tant un reconeixement a les persones, com una voluntat d’institucionalitzar una certa memòria del règim”
El govern municipal es compromet a retirar els honors concedits entre 1939 i 1979. Ho fa en compliment de la nova llei de memòria històrica, que faculta les administracions públiques a actuar d’ofici en la revisió dels honors concedits durant la dictadura. A Terrassa, la iniciativa ve precedida de les jornades de debat “Espai Públic i Memòria Històrica” celebrades al Centre d’Estudis Històrics els dies 17 i 18 de setembre de 2022, que van concloure amb un informe bibliogràfic de les persones amb honors i distincions concedides per l’Ajuntament de Terrassa durant la dictadura. Entre elles, personatges com Alfons Sala, Antoni Barata, Francesc Salvans, Federico Correa o Francesc Sabaté.
Des de Ciutadans, el regidor David Aguinaga ha qüestionat la retirada de les distincions franquistes en considerar-la “indiscriminada, donat que s’aplica perquè van ser concedides en un període determinat”. Els liberals s’han abstngut en la retirada dels reconeixements, però han votat a favor de poder recuperar els honors en democràcia.
La resta de grups municipals han donat suport i han celebrat la iniciativa, entenen que “és un deure moral que les polítiques neutralitzin l’oblit del règim dictatorial i franquista”, en paraules de la republicana Montse Font, en la seva primera intervenció com a regidora al ple. “A Terrassa el CEHT ha publicat la llista de les víctimes de la guerra, ha impulsat la col·locació de les stolpersteine en memòria dels deportats i ha celebrat una jornada que permetrà retirar honors franquistes. Anem tard. Cal fer-ho amb més velocitat. Ho devem a la memòria i a la reparació de moltes persones”.
Els socialistes també creuen que “l’eliminació dels reconeixements és necessària – ha defensat Amadeu Aguado-. A qualsevol persona que rep una medalla en dictadura se li fa difícil dir que no. Per tant, en el cas que sigui demòcrata, avui estaria encantada que li traguessin aquest mort de sobra. Després podrem considerar si mereix el reconeixement”.
En els mateixos termes s’ha expressat el regidor de Tot per Terrassa Noel Duque. “Si el risc que correm és retirar honors que avui es mereixen, doncs tornem a plantejar-ho i a qui s’ho mereixi, se li torna a atorgar”.
Des de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís ha defensat la iniciativa tot posant l’accent en què “aquesta és una decisió política“. La portaveu ha defensat que les institucions “hem de treballar per la pau” i ha celebrat la proposta del CEHT de “crear un centre d’interpretació de la memòria democràtica” a la ciutat.