Opinió

No a la guerra és no a la guerra

Joan Tamayo Sala, advocat i activista dels Drets Humans

Estem commemorant aquests dies el primer any del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, a partir de la il·legítima invasió russa d’aquest país.

I vull deixar en aquest espai una sèrie de qüestions perquè es discuteixin a les àgores públiques, al carrer i a tot arreu, com a camí inicial de construcció de la pau, de veritat.

Els mitjans de comunicació continuen donant una projecció per sobre del que és normal i incompleta. Concretament, TV3 hi dedicarà tot una setmana, amb molts programes “especials”. I des d’aquí un reconeixement públic a la tasca dels grans periodistes i corresponsals de guerra que tenim a aquest país (em trec el barret). La culpa, en tot cas, no és seva.

Una de les qüestions a resoldre és: per què aquesta guerra i aquest conflicte té tanta projecció? I no els altres conflictes i “guerres silencioses” que hi ha al món, amb víctimes del poble (moltes d’elles pertanyents als col·lectius més vulnerables com dones i nens), innocents, com sempre. Jo tinc la meva opinió, però la deixo oberta aquí per manca d’espai.

L’altra gran qüestió és: realment és tan impossible (al segle XXI) asseure’s a dialogar? Entre tots els països implicats, institucions i organismes que suposadament treballen per la pau i la convivència al món (i em remeto al preàmbul de la carta que va constituir les Nacions Unides –ONU– del 26 de juny del 1945). Comença així: “Nosaltres els pobles de les Nacions Unides resolts a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra que dues vegades durant la nostra vida ha infligit a la humanitat patiments indicibles”. És evident que també en tinc una opinió, però…

No veieu que sempre, a qualsevol conflicte bèl·lic, els veritables sacrificats i víctimes (la gent del poble) no surten mai, o molt poc? Al contrari, perquè es manipula, s’utilitza i se sacrifica la gent, segons els interessos dels responsables del conflicte. I a vegades sort tenim d’alguns reportatges d’aquests valents reporters que es juguen la vida, cada dia (Lluís Caelles, Manel Alías, Txell Feixas, Maria Senovilla, Marc Marginedas, Ricardo Garcia Vilanova, Nico Castellano, etc. I me’n deixo).

Per què la primera víctima d’una guerra sempre és la veritat? Som prou conscients que aquests polítics que votem (en aquesta ficció “democràtica” en què vivim) estan posant el món al límit d’una escalada bèl·lica, impressionant, que pot ser “letal per a l’autodestrucció definitiva de la Terra? No els hauríem d’exigir responsabilitats greus en lloc de fer acudits sobre si els tancs espanyols que s’envien al front de guerra són unes màquines “destralades” que maten? No ho oblidem!

No ens acabem de conscienciar que de forma majoritària els grans mitjans de comunicació juguen i fan unes construccions i uns relats per tal d’intoxicar la realitat i la veritat, sempre al servei d’uns interessos “obscurs” o no. Perquè és bastant clar que darrere els conflictes hi ha interessos econòmics i geoestratègics de poder dels estats (tots).

I que la seva hipocresia ens contamina a tots i ens converteix en el que deia el gran Oscar Wilde quan deia que “hipòcrita és aquell que sap el preu de totes les coses i el valor de cap”.

El reconegut sociòleg portuguès Bonaventura de Sousa Santos explica com Europa, el continent amb més morts en conflictes bèl·lics en els darrers cent anys, s’encamina cap a un futur encara més fatal. Si a la dècada del 1930, l’apologia del feixisme es feia en nom de la democràcia, ara l’apologia de la guerra es fa en nom de la pau.

És molt trist per a l’espècie humana que siguem simples espectadors “acrítics” de la carrera armamentista que hi ha en aquest moment i no diguem res!

La despesa militar de l’Estat espanyol per al 2023 (el govern més progressista de la història) serà de 27.617,45 milions, el 25%, i equival a 75,7 milions diaris, o a 582 euros anuals per habitant (el 2,17% del PIB). El de Sanitat creix només 2.700 milions, el 7,5%, 6.400 milions a Educació, un 6,15% més.

Les xifres ho diuen tot. I no oblidem que les armes són un negoci i que no faciliten la pau (és una ficció imposada pels governs, no ho oblidem).

La guerra d’Ucraïna i les conseqüències que ha portat han provocat un nou rècord de persones necessitades d’ajuda humanitària al món de cara al 2023, amb un total de 339 milions en aquesta situació a 69 països, 65 milions més que el 2022. L’augment de les necessitats, a causa de la persistència de conflictes com els de Síria o el Iemen i la recrudescència d’altres conflictes com el de República Democràtica del Congo (RDC), fa que també augmentin els fons per poder-les afrontar.

Unicef, a l’últim informe, del 2022, diu que avui hi ha més nens i nenes necessitats d’ajuda humanitària que en cap altre moment des de la Segona Guerra Mundial. Arreu del món, la infància i les famílies s’enfronten a una barreja letal de crisi que van des de conflictes i desplaçaments de població fins a brots de malalties i altíssimes taxes de malnutrició. Per la seva banda, el canvi climàtic està exacerbant aquestes crisis i desencadenant-ne de noves.

Davant de tot això, és molt important desenganxar-se dels missatges interessats o “fake news” que ens arriben cada dia. Per exemple:
Les contínues argumentacions agressives carregades d’odi cap a l’altra banda (enemic), vinguin d’on vinguin. Mentre es fa això, els capitalistes de les empreses armamentístiques es freguen les mans.

No creure’s la mentida que els “crims contra la humanitat” o la corrupció comesos enmig del conflicte només els comet un bàndol i l’altre no.
Els comentaris típics com si uns fossin “els bons” i els altres “els dolents”.

La pau no es construeix venent armes, sinó prohibint-les.

Amb tot aquest material de xifres i qüestions sense resposta, crec que hi ha material més que suficient perquè la gent, la ciutadania, comencem un debat ciutadà ampli, obert, amb l’objectiu de prendre consciència i actuar, al marge de les iniciatives governamentals.
Comencem ja, si us plau! És urgent aturar aquesta guerra i totes les guerres del món. Cada dilluns a les 18 hores davant de l’Ajuntament de Terrassa escalfem motors. Vine!

Dissabte 25 de febrer, a les 18.30 hores, hi ha una concentració a plaça de Sant Jaume de Barcelona organitzada per la plataforma Aturem la Guerra i Catalunya per la Pau. Som-hi!

To Top