Consolidar les eines de cohesió i col·laboració de l’ecosistema; impulsar el model de promoció econòmica vinculat a la innovació al propi consistori; crear més programes de foment i suport a empreses i emprenedors i millora l’oferta d’espais reals i virtuals i promoure la connexió de les relacions entre coneixement i empresa. Aquests són les principals fites que es marca Terrassa per esdevenir una ciutat més innovadora.
De fet, són alguns dels objectius estratègics que formen part d’una actualització del Pla de la Innovació de Terrassa que s’ha presentat aquest dijous als principals agents socioeconòmics del territori, després de la revisió i avaluació de resultats de les accions derivades del pla vigent, creat l’any 2007.
“Ens toca posicionar Terrassa com la capital innoindustrial de Catalunya i aquest document ens ajudarà a fer-ho”, ha assegurat la primera tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Projecció de la Ciutat, Núria Marín, que ha exposat també com a primordial la alineació d’aquesta innovació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per tal de crear “un teixit econòmic social i mediambientalment sostenible, solvent i potent”. Per això, es proposa impulsar programes específics en l’àmbit de la digitalització, la circularitat, la innovació social o l’empresa saludable.
En la presentació d’aquest dijous, Marta Albertí, coordinadora de la consultoria Idom, ha recordat que el pla es va idear el 2007 i que ha servit de marc per a la constitució el 2009 del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, que el 2020 es va transformar en Xarxa Orbital 40; o el desenvolupament de la Plataforma Innointegra, una agrupació d’agents públics, empresa privada i centres de tecnologia i coneixement amb l’objectiu d’integrar i coordinar l’activitat econòmica i d’innovació a la ciutat. També ha destacat programes de formació i acompanyament com Acceleració en Òrbita, el de preincubació empresarial Emprèn UPC, o el de mentoratge i orientació a empreses Business Confidence.
També ha destacat la detecció de la salut i les tecnologies aplicades a la salut i el de l’audiovisual com dos sectors estratègics detectats en el desenvolupament del pla pel fet de comptar amb diverses potencialitats i agents a Terrassa i agrupar actualment unes 130 i 80 empreses, respectivament.
Pep Forn, regidor d’Economia Social i Innovació, ha reconegut haver avançat més en la línia de salut que en l’audiovisual però ha recordat que gràcies a una ajuda de la Diputació en aquest mandat s’ha elaborat un pla de dinamització i consolidació per a aquest sector, presentat a principis del 2022.
En aquest sentit, l’actualització del pla que s’ha fet ara marca com a essencial fer arribar la innovació a les pimes i al teixit emprenedor de la ciutat, fent especial incidència en aquests dos sectors. Forn creu, però, que cal anar més enllà d’aquests de la salut i l’audiovisual amb programes més transversals. “La principal fortalesa de la nostra ciutat és la capacitat de generar talent innovador i que la innovació i enginy arriba a quasi tots els sectors productius, no només en aquells on tenim especialització competitiva”, ha dit.
Així el nou document ja no se centra només en aquests dos sectors sinó que tendeix a la transversalitat. A més, no es concep com un pla tancat sinó quelcom viu que s’anirà adaptant a la realitat canviant i “que ha de saber llegir les necessitats i les oportunitats que sorgeixin en cada moment”.
Les opinions
Les preguntes
• 1 •
És Terrassa una ciutat on realment s’innova actualment? En quina situació està respecte d’altres ciutats?
• 2 •
Com es pot innovar? En què consisteix la innovació i què cal per ser innovador?
• 3 •
Quin pes i importància té la innovació per augmentar la competitivitat?
• 4 •
Com ha d’ajudar la revisió i actualització del Pla de la Innovació de Terrassa a tenir una ciutat més innovadora?
Sergi Artigas (Leitat): “Innovar és l’única manera de sobreviure”
Sergi Artigas és el director general d’estratègia en innovació del centre tecnològic Leitat. El també president del Club Cecot d’Innovació i Tecnologia es mostra optimista quant al futur innovador de Terrassa.
• 1 •
Terrassa té un actiu molt important: la tradició i vocació industrial. La ciutat té punts forts com la proximitat a Barcelona i a infraestructures i té un centre tecnològic referent a Europa i això arrossega talent. A més, és molt flexible. Terrassa ha estat protagonista de totes les revolucions industrials i d’aquesta quarta i cinquena que estem vivint també. Així, veig el futur de Terrassa des d’un punt de vista de la innovació amb optimisme.
• 2 •
Per innovar cal que el coneixement es converteixi en quelcom aplicable. Però també que existeixi capacitat d’adopció d’aquesta tecnologia. Quan les empreses adopten la tecnologia de forma intel·ligent és quan esdevenen més competitives i Terrassa és un ecosistema on aquestes dues condicions es donen.
• 3 •
És l’única manera de sobreviure. La tecnologia va a una velocitat molt ràpida i el quid de la qüestió és ser capaç d’acostar-s’hi de la manera més eficient i intel·ligent possible. Si vas molt per endavant, tothom t’aplaudeix, però no vens res. Si t’anticipes el just perquè el mercat i l’entorn ho entengui sí que esdevens més competitiu.
• 4 •
El punt més rellevant del pla és que és flexible i adaptatiu. Si fos rígid tindríem una línia estratègica a seguir, però quan canviïn les condicions d’entorn, ens estavellaríem. La part tecnològica la tenim ben coberta a Terrassa, però en talent tenim marge de millora i el pla hi ha d’ajudar.
Ramon Talamàs (Cambra de Terrassa): “Anem lents; tot l’ecosistema hi ha de col·laborar”
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, Ramon Talamàs creu primordial que les pimes comptin amb el suport de tot l’ecosistema per identificar necessitats i accedir a eines.
• 1 •
És important que l’Ajuntament ho posi a l’agenda perquè estem perdent passada. Anem lents i Terrassa ha de fer un esforç important com a ciutat i tot l’ecosistema hi ha de col·laborar. A mi, els plans sense “timing”, pressupost i responsables, em diuen poc. Cal concretar. Terrassa està perdent pes industrial i hem de ser capaços d’aprofitar la tecnologia 4.0 de la mateixa manera que el s. XIX i principis del XX vam saber aprofitar la iniciativa dels vapors.
• 2 •
Hem d’ajudar les pimes identificant les necessitats i facilitar-los i proporcionar-los eines i això és feina de l’Ajuntament, la Cambra, la Cecot… La indústria 4.0 afecta tothom i el que cal és veure com ens pot ajudar a millorar operatives i fer-les més eficients. Hi ha moltes potencialitats, però cal ser molt col·laboratius. Això no pot ser un tema de capelletes.
• 3 •
Ara estem en molts sectors en un cicle baix. Les empreses saben que això rebotarà, però només si es mouen. L’eficiència operativa i el canvi de paradigma requereix estar molt atents a què pots fer tu millor en el teu negoci perquè si no, ho farà un altre. Es pot innovar en molts aspectes i per molt petit que siguis si ets capaç d’avançar-te, seràs més competitiu.
• 4 •
El pla és un punt de partida, però és un pla de voluntats i les coses necessiten concreció, ritme, pressupost i responsabilitats clares.
Abraham Arcos (Cecot): “Innovar avui és més fàcil; hi ha més consciència”
Abraham Arcos és el director de Transformació Digital i Innovació de la Cecot. Creu que les empreses són cada cop més conscients de la necessitat d’incloure la innovació en l’estratègia empresarial.
• 1 •
Sí, a Terrassa s’innova. Des de la Cecot mirem d’assessorar les empreses perquè puguin impulsar la innovació, a trobar qui els ajudi a innovar i com finançar aquesta innovació. A Terrassa, tenim la sort de comptar amb un ecosistema molt proper amb un centre tecnològic de referència com és Leitat, o un campus de la UPC on s’ubiquen grups de recerca que ajuden a les empreses a innovar.
• 2 •
Jo diria que innovar avui és més fàcil, entre altres coses perquè hi ha més consciència sobre la necessitat d’incloure la innovació en l’estratègia empresarial. El paradigma de la innovació oberta fa que puguem comptar amb talent dins i fora de la nostra organització. Abans ens basàvem a ser els primers, ara el model de negoci és encara més important.
• 3 •
La innovació ens ha d’ajudar, per una banda, a renovar la nostra cartera de productes i serveis, i, per altra, a fer evolucionar el nostre model de negoci i la forma en què treballem.
• 4 •
Des que es va crear la plataforma Innointegra el 2013 el món ha seguit canviant. Avui ens enfrontem a nous reptes i les empreses han de fer front a aspectes com treure el màxim profit de les dades, aprendre a fer servir la tecnologia de forma eficient, i desenvolupar les competències dels seus professionals. I aquí és on tenim el repte nosaltres, en ajudar a que això passi.
Xavier Roca (Eseiaat – UPC): “Cal que la tecnologia arribi a les empreses i s’apliqui”
Director de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), Roca demana més comunicació perquè empreses i entitats coneguin els beneficis de la innovació.
• 1 •
Sí i ho és molt, sobretot si la comparem amb altres ciutats. A Terrassa fa molts anys que s’ha anat creant un ecosistema que funciona i que barreja universitat, centre tecnològics, empreses molt dinàmiques i administració pública.
• 2 •
Per ser innovador el que cal és adaptar-se o avançar-se a les noves tecnologies que van sortint. S’està investigant molt i la gràcia és transferir-ho a l’empresa, tant la gran com la petita. Per innovar cal que la tecnologia arribi a les empreses i s’apliqui. Les grans poden tenir departaments d’R+D, però les pimes potser no i aquí els socis són clau. Però aquesta cerca de socis cal fer-la. Si no et mous i no busques, no t’arribarà.
• 3 •
La innovació és essencial per ser competitiu. Potser ets competitiu ara, però per poder-ho ser a mitjà termini necessites innovar perquè la resta avançarà, innovarà. Una empresa que fa el mateix ara que fa 30 anys segur que ha baixat molt en competitivitat.
• 4 •
El que cal és visualitzar. S’estan fent moltes coses, però falta que el teixit empresarial de l’entorn vegi que hi ha aquestes possibilitats i opcions i actes com el d’ahir ajuden a mostrar-ho. La feina primordial és transmetre, explicar que la innovació pot ser útil tant per a les empreses com per a les institucions i les persones. Ja es fa, però cal ajudar que les idees emprenedores puguin agafar forma d’”start-up”.
