Toni Gil, integrador social i poeta
Va deixar els estudis sense acabar-los i es va posar a treballar en el sector de la construcció, però va entrar a un esplai de la Creu Roja i va decidir reprendre els estudis per “treballar amb persones”. Es va formar com a integrador social i ara treballa com a auxiliar d’infermeria a una planta infantil de MútuaTerrassa.
Va estar un parell de mesos treballant a Gàmbia i, quan va tornar, va “provar diversos àmbits”, sempre relacionats amb el sector social i sanitari. Opina que en el món del voluntariat és un tipus de feina “en la qual reps més que dones i tot el que aprens i l’afecte que et donen” és molt gran.
“És un tòpic, però és veritat”, diu i afegeix que amb aquestes tasques “cada dia estàs aprenent coses noves i no pares de conèixer gent molt interessant”.
El seu vessant com a poeta ha estat de més adult, si bé quan feia l’ESO, es decantava cap a altres opcions i reconeix que “m’avorria molt a classe i em dedicava a dibuixar petites històries en vinyetes”. Quan va viure la seva primera ruptura sentimental, va abocar-se a la poesia, que “va ser una via d’escapament”.
Li agradava també escriure cartes i les guardava i, més aviat, també era aficionat als relats, però considera que “no tinc la paciència suficient” per a escriure una novel·la llarga.
Els moments que té lliures estan molt vinculats amb l’esport. Ha jugat “una pila d’anys” a futbol, explica, però també en practica d’altres, com poden ser el cas de la boxa, el ioga o la natació