“Acompanyat del president de la Mancomunitat ha arribat a la ciutat l’eminent professor Einstein, el qual ha visitat les Esglésies romàniques de Sant Pere”. Així anunciava el diari egarenc “El Dia” com arribava ara fa 100 anys, Albert Einstein a Terrassa. Era un dissabte assolellat de febrer, quan Albert Einstein va trepitjar el municipi, just dos dies després d’aterrar en terres catalanes. Des del 22 fi ns al 28 de febrer l’eminent científi c va recórrer els racons de Catalunya per estendre la cultura científi ca i conèixer de primera mà algunes de les principals fi gures de la ciència i la cultura catalana. La visita d’Albert Einstein a Catalunya va ser un esdeveniment molt destacat en el context científic i cultural de l’època. De fet, va ser convidat per la Mancomunitat amb l’objectiu de promocionar la ciència i la seva obra de govern. La seva visita va crear molta expectació entre la comunitat catalana, ja que obria les portes a la creació d’una agrupació científica a Catalunya.
Una visita efímera
El matí-migdia, abans de la primera conferència va viatjar a Sant Cugat i Terrassa. La visita d’Einstein al Vallès va acabar amb un recorregut per les esglésies de Sant Pere. L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que havia participat activament en diferents campanyes arqueològiques a les esglésies paleocristianes i romàniques d’Ègara, va donar detall sobre el conjunt monumental. També l’acompanyaven el president de la Junta del Museu de Terrassa, Domènec Palet i Barba, i altres membres d’aquesta entitat. El mateix dia 24 va retornar a Barcelona. La premsa local se’n va fer ressò a partir de la mateixa tarda i fins i tot alguns dies després. Tant és així que el 2 de març, “La Acción” va fer un breu comentari que finalitzava amb paraules de gratitud: “Agraïm de tot cor la visita del professor Einstein; els hostes d’aquesta qualitat embalumen l’espai del poble d’esperit, d’amor i d’esperança”.
L’arribada del científic no va ser gens fàcil. Antoni Roca, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), explica que “Einstein i la seva dona Elsa van arribar a Barcelona i ningú no els esperava”. De fet, segons cròniques de l’època, el científic va deixar una nota a casa del científic i matemàtic Terradas, conegut d’Einstein, amb el missatge de: “Excusi’m! No vaig tenir temps d’anunciar-me per telegrama”. Einstein no va parar en la seva vista a Catalunya. Gran part del seu temps el va passar a Barcelona on va visitar indrets com l’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Catalans, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts o l’Escola Industrial. Durant l’estada, el científic va dur a termes conferències sobre la teoria de la relativitat, la integració de la gravetat o l’electromagnetisme. En elles, hi van assistir centenars de persones per escoltar a l’il·lustre professor.
Foto de grup a la recepció d’Albert Einstein a l’Ajuntament de Barcelona / ANC
A més, a banda de ciutats com Terrassa, Einstein també va trepitjar el Monestir de Sant Cugat o el Monestir de Poblet. Fins i tot va parar a l’Espluga de Francolí, on el científic es va haver d’hostejar perquè, en el passat, el trajecte entre la capital catalana i el municipi de la Conca de Barberà era molt més llarg. Finalment, el catedràtic Roca detalla que el seu comiat va ser “el matí del dijous 1 de març, on els Einstein van prendre el tren cap a Madrid, on va arribar a quarts de 12 de la nit. A l’estació de França, un grup de personalitats catalanes, entre elles, Puig i Cadafalch, els anaren a acomiadar per posar així el punt final a la visita del científic”.
Conseqüències derivades
Després de la visita d’Einstein es van començar a veure reflexions i articles científics en els diaris principals de l’època com “La Vanguardia”, “La Publicitat” o “La Veu de Catalunya”. Alguns tan sols, encara es feien ressò de la visita, però d’altres van incorporar notícies i avançaments científics. Ara bé, la conseqüència més important va ser que “la ciència i la tècnica es van incorporar plenament al discurs catalanista, fins al punt de ser considerades per alguns autors com a elements essencials de la identitat catalana”. Així ho reconeix Antoni Roca que també detalla l’ampli ventall ideològic que va rebre professor “des del conservadorisme fins a l’esquerra socialista o, fins i tot sindicalistes” Roca assenyala que tot plegat és una mostra del discurs civil de la ciència. Einstein i la relativitat van ajudar a consolidar a Espanya un discurs civil per a la ciència i, fins i tot, per a la tècnica. En el cas català, el discurs va ajudar a considerar-les un element cultural i cívic de rellevància.
“El discurs de la ciència i la tècnica d’Albert Einstein durant els seus dies a Catalunya va ajudar a considerar-les un element cultural i cívic de rellevància en terres catalanes”
Les Jornades de la Relativitat
A Terrassa, la visita d’Einstein ha suposat un fet remarcable fins al dia d’avui. El viatge d’aquell 24 de febrer del 1923,va motivar diferents persones i entitats de Terrassa a organitzar les Jornades de Divulgació de la Relativitat, cada darrer dissabte del mes de febrer des de l’any 2008. Enguany, tant el divendres 24 com el dissabte 25 de febrer, es duran a terme activitats per memorar el centenari de la visita d’Einstein a la ciutat. L’impulsor d’aquestes jornades és l’Agrupació Astronòmica de Terrassa que té com a objectiu fomentar l’afició a l’observació astronòmica, la difusió del coneixement científic, i l’educació de totes les persones en l’astronomia i les ciències relacionades.
Des de l’Agrupació Astronòmica de Terrassa “treballen per assegurar la continuïtat de la jornada, convidant a científics actius en la recerca actual amb l’objectiu de les troballes més apassionants en astrofísica, cosmologia, física quàntica i altres camps de la ciència.” De fet, cada any participen tres científics com a ponents de les xerrades que es faran dissabte al matí. Un cop finalitzades, s’organitza un dinar relativista amb un menú “adaptat” a la temàtica de la jornada.
