Mustapha Ben El Fassi afronta els seus primers dos dies com a Síndic de Greuges de Terrassa. Ho fa amb fites sobre la taula, com aconseguir que la Sindicatura tingui seu pròpia i equip de treball, actualitzar el codi ètic de la institució i impulsar projectes d’investigació de la mà dels universitaris. Va guanyar amb rotunditat el procés participatiu per a renovar el càrrec i reivindica el valor de la seva formació i experiència com a educador social per potenciar el paper mediador del síndic. També vol deixar clar que la seva condició de marroquí i musulmà no condicionarà les seves decisions, al contrari: “Estic per defensar els drets humans i les llibertats de tota la ciutadania, tota”, diu.
Dos primers dies exercint el càrrec. Està sent com s’ho esperava?
Estic molt orgullós de treballar pels drets i les llibertats de la ciutadania de Terrassa. Molt agraït a Espanya, Catalunya, Terrassa, a la ciutadania de Terrassa i als partits de l’Ajuntament que m’han donat la seva confiança i una gran responsabilitat. Tot això em dóna força per treballar molt, col·laborar amb entitats, consells, ONG. La del síndic és una feina braç a braç amb la ciutat, per fer ciutat de manera col·lectiva. Sempre defensant la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
Mustapha Ben El Fassi, avui al seu despatx a la Sindicatura, a la Masia Freixa /Nebridi Aróztegui
Què creu que pot aportar a la Sindicatura de Greuges un síndic d’origen magrebí?
Només pot enriquir la institució. La diversitat és una realitat a Europa. L’alcalde de Londres és d’origen paquistanès, el president de Gran Bretanya és d’origen hindú. Jo no estic aquí per a defensar una cultura. Estic per defensar els drets humans i les llibertats de tota la ciutadania, tota. Els drets humans ens uneixen, no ens separen.
Quines seran les seves prioritats?
La gent gran em preocupa especialment. A Terrassa hi ha 38.000 persones que superen els 65 anys i més de 16.000 majors de 85 anys que viuen soles, sense acompanyament. També el tema de l’habitatge, com a dret, també de les persones vulnerables. En aquest sentit, l’Ajuntament està fent una feina important amb el SAREB que pot obrir portes als lloguers socials. Perquè es tracta que ningú s’acomodi en l’ocupació, que la gent pugui normalitzar la seva situació i la de la seva família, que pugui tenir un projecte de vida. També em preocupa el vandalisme. Per exemple les pintades xenòfobes, homòfobes, contra la dignitat de les persones. No podem permetre-ho. Hem de treballar perquè Terrassa sigui una ciutat exemplar.
“Estic per defensar els drets humans i les llibertats de tota la ciutadania, tota. Els drets humans ens uneixen, no ens separen”
La sindicatura atén una mitjana de dues mil consultes anuals, i només un 10% acaben en greuge. Per tant, bona part de la seva tasca serà assessorar, informar, mediar…
Som facilitadors en situacions de conflictes i el meu perfil com a mediador serà molt útil. Les persones necessiten acompanyament, informació. Només quan no es pot fer res més, l’expedient acaba en un greuge. La funció del síndic no és la de ser un bombarder contra l’administració. La nostra feina és complementària, tenint al ciutadà com a protagonista.
Però el síndic també és el garant de drets de la ciutadania quan l’administració els vulnera.
És clar. I probablement caldrà ajustar ordenances perquè no siguin injustes quan, per exemple, una persona de 80 anys amb un ingrés que supera 1 euro el llindar, perd el dret a la targeta blanca del transport públic. Tots ens adaptem a una situació econòmica amb preus més elevats i l’administració ha de ser sensible.
“El síndic és la imatge de la ciutat en matèria de drets humans. Ha de tenir un espai propi i recursos”
Isabel Marquès va lluitar perquè la sindicatura tingués un reglament. Es planteja fer un pas més en la consolidació de la institució a la ciutat?
El més important és que la sindicatura tingui seu pròpia i accessible. Estem en converses. El síndic és la imatge de la ciutat en matèria de drets humans i ha de tenir un espai propi, un edifici que tothom identifiqui. I la Sindicatura necessita un equip de treball i recursos. També posaré l’accent en actualitzar el codi ètic de la Sindicatura, una tasca que estem fent amb el Fòrum de Síndics de Catalunya. Tinc idees sobre la taula, també sobre la figura del síndic, que vull treballar els mesos vinents.
Continuarà amb la tasca de difusió dels drets humans als centres de formació?
Aniré més enllà. Vull donar-li un impuls a la difusió de la Sindicatura i dels drets humans. Vull arribar a la majoria d’alumnes, des de primària, a secundària i universitat, escoles públiques i concertades. Intentaré tancar convenis amb becaris per impulsar projectes d’investigació amb estudiants universitaris. Seran treballs de camp i estudis que permetran al síndic fer recomanacions. També vull ampliar els convenis amb entitats. I petejar-me Terrassa. Aquesta és la idea que tinc.
El síndic Ben El Fassi té com a prioritats la gent gran, el dret a l’habitatge i la lluita contra la xenofòbia i l’homofòbia /Nebridi Aróztegui
En quin moment es va plantejar presentar-se a síndic i quina va ser la motivació?
Vaig arribar a Espanya amb 26 anys, i ja tinc 56, per continuar la meva tesi doctoral com a químic, i al final vaig estudiar el grau de ciències de l’Educació a la Universitat Ramon Llull. Quan estava a la universitat, vaig ser membre de l’associació d’estudiants marroquins de Catalunya, vaig fundar l’associació d’investigadors marroquins, després vaig fundar l’associació cultural Lee, amb imperatiu, per fomentar la lectura. He presidit l’Associació Musulmana de Terrassa, sóc membre fundador de l’Espai Drets-Observatori Drets Socials Terrassa. I tinc un bagatge com a mediador en àmbits com el sanitari o comunitari. Personalment, em sento activista dels drets humans. Quan vaig llegir la convocatòria del procés electoral a síndic a Diari de Terrassa, vaig pensar que podia participar. Perquè estic convençut que la integració es fa des de les institucions. Defenso que integrar-se és compartir la responsabilitat.
” La meva condició de musulmà no afectarà cap decisió, tampoc amb el col·lectiu LGTBI+Q. Els meus principis són el respecte als drets humans, la llibertat i la llei”
Suposo que és conscient que hi ha qui pensa que un síndic marroquí afavorirà la comunitat marroquina.
Hem d’obrir la ment. Només cal mirar a Europa, on hi ha molts càrrecs d’altres cultures. Jo no sóc el síndic d’un col·lectiu. Ho sóc de la ciutat de Terrassa. De tots els terrassencs. Sóc conscient del que dius i crec que cal fer un canvi, treballar per un futur sense prejudicis. La gent està equivocada. També qui cregui que tindrà un tracte de favor. Jo atenc a la ciutadania, sigui espanyola, catalana, marroquí o llatina. I la meva condició de musulmà no afectarà cap decisió, tampoc amb el col·lectiu LGTBI+Q. Els meus principis són el respecte als drets humans, la llibertat i la llei. Qualsevol persona que arribi a l’oficina és un ciutadà, i si té la raó, doncs la té. I si la té l’administració, doncs la tindrà. Això és així. Clar i català. I el que no ho entengui… doncs ho sento.
