Opinió

Una mirada enrere en l’era de la immediatesa

Des de fa unes setmanes, al web del Diari de Terrassa estem publicant un seguit d’articles que estan tenint molt èxit. En cas que vosaltres sigueu lectors de paper, en recomano la lectura via digital a www.diarideterrassa.com.

No parlem d’articles d’investigació –que també en fem– ni informacions exclusives –que també publiquem–. Es tracta de notes en què apel·lem a la nostàlgia. Volem que els lectors recordin amb nosaltres una època d’una Terrassa que ja no existeix, però que encara la tenim present. I aquí no li agrada pensar que el passat va ser millor? Tot i que probablement no és cert. Ni va ser millor ni, segurament, érem més feliços. Però tendim a pensar que sí.

Un exemple és l’article sobre els “5 restaurants mítics que ja no hi són”. En trobaríem moltíssims més. Però llistem l’Hostal del Fum, la Fonda Peninsular, el Mesón de los Arcos, Catalònia i Cal Gendre. Tots podríem explicar anècdotes de la nostra visita en algun moment de la nostra vida a un d’aquests restaurants.

I això és important, perquè són elements de la memòria col·lectiva. A cada un de nosaltres ens pot semblar que només pertanyen al seu àmbit. Però quan s’exposa en públic, queda palès que formen part de tots i això és clau per al sentiment de pertinença d’un col·lectiu.

Es veu clarament a la nota sobre les discoteques dels anys vuitanta. Són locals del segle passat, cadascun amb la seva personalitat, el seu públic i el seu moment de glòria. De les deu discoteques de Terrassa que vam presentar, no en queda cap d’oberta. Algunes, les que menys, han estat substituïdes per discoteques o locals d’oci nocturn de diversa índole. D’altres van tancar les portes i ara hi ha pisos, supermercats, entitats bancàries o, simplement, una persiana abaixada. I aquí hi ha discoteques tan emblemàtiques com Mackintosh, Number One, Liben’s, Maggoty, Neón, No Name, Tangaroa, Pont Aeri, Forum, La Nau o Chapeau. És obvi que per als “boomers” molts dels episodis que van marcar la seva vida van ser dins d’aquests locals. El retorn en forma de comentaris i de suggeriments d’altres discoteques així ho indiquen.

Curiosament – si se’m permet la indiscreció–, dins de la mateixa redacció del Diari també es genera una tertúlia en el moment de plantejar aquest tipus d’articles. Repeteixo, tothom té vivències que vol explicar.

Com a periodistes podríem pensar que només interessa allò que és nou, és a dir, l’actualitat. I és veritat. Ens devem a la narració dels fets que passen cada dia d’una forma profunda i incloent tots els elements i fonts perquè els nostres lectors en puguin fer la seva interpretació més adient. Però fer una mirada enrere ens ajuda molt sovint a entendre què està passant ara. I la veritat, amb l’estrès del dia a dia, les noves tecnologies i la immediatesa de les xarxes socials ens queda poc temps per recuperar el passat. En una ciutat com Terrassa, en què el patrimoni, la cultura i la història és tan rica, és prioritari fer una pausa, aturar per un moment “l’ara mateix” i rememorar temps que han marxat. Descobrirem moltes coses, entre les quals saber qui som nosaltres mateixos.

Això ho tenim molt clar al Diari de Terrassa. Per això, des de l’inici de la nova etapa del diari, vam crear la secció “Ahir i avui”, que es pot trobar tant en el format web com digital i també a la “newsletter” “Bon dia, Terrassa” –a la qual també us podeu subscriure de forma gratuïta–. En aquest article, i amb l’ajuda d’imatges, mostrem de forma molt clara com ha canviat un indret de la ciutat. El pas del temps queda retratat d’una manera molt evident. Per això, de vegades sobta i ens fa ser conscient que “tempus fugit”. A més, la sensació que produeix l’article és pura nostàlgia.

A més, els dissabtes també tenim una secció d’història en què comptem amb historiadors de prestigi de la ciutat. Amb la seva aportació, podem saber com era la vida dels terrassencs abans per entendre com és la nostra ara.

To Top