Carles Fornell
Veritablement som energia condensada dins d’una ampolla? Encara que la possibilitat de ser acceptada per la majoria és un risc alt, la dificultat neix en el fet que no es pot veure ni tocar, però tot el que ens envolta i nosaltres mateixos som energia.
Per entendre l’energia s’ha d’estudiar el que és, i és la que ens mou, sense ella no hi hauria possibilitat d’existència. La simple llum que emet un focus està formada per un moviment energètic subtil, en què les ones de propagació i la seva composició és molt alta, són fotons. Aquests moviments d’energia que no podem veure només capten el reflex dels cossos. L’energia està condensada en una dimensió tridimensional que és volum, convertida en matèria, que és una manifestació. Quan un cos deixa d’emetre energia, té tendència a desaparèixer perquè té la capacitat d’estar en constant moviment, les partícules no estan en “stand-by”, estan en plena vibració.
El nostre cos és una font d’energia que alimenta el cervell, envoltat de camps electromagnètics que vibren, que envien senyals elèctrics a través d’ones als altres camps. Aquestes ones manifesten el nostre estat de salut emocional, quan ens violentem o cridem, estem canviant la nostra freqüència i estar content depèn d’una altra freqüència. Quan canviem de freqüència, nosaltres també canviem, tenim una gran diversitat de freqüències a causa de les nostres vibracions. El buit també és ple d’energia i de freqüències, els nostres sentits són antenes que recullen qualsevol moviment en acció del camp elèctric i visual, sense ser-ne conscients; la vista, l’oïda, l’olfacte i el tacte són sentits amb molta capacitat de recepció, i reben informació d’altres camps, com el magnètic i l’elèctric.
L’energia no ens pot donar tota la informació que es pugui desitjar, per exemple, la telepatia, la clarividència, la percepció extrasensorial, etc. són camps de vibració de molt alta energia. Aquests camps, acusats de paranormals per la ciència, són normals a la llei de la natura.
Abans he descrit que hi ha diversos tipus d’energia, la dels pensaments produïda per la ment, que és una freqüència de nivell alt. El cervell és un òrgan receptor i transmissor, que només processa la informació que rep de la nostra ment i de l’exterior. Tot el que veiem i toquem no és important per a ell, el que és més important és el que no veiem. Es dona més importància als elements tangibles, sense pensar que el que és intangible és una manifestació, és a dir, l’essència; i aquesta essència és el binomi de matèria i energia, que no deixa de ser la pura manifestació. Estar content o trist és una manifestació del nostre estat emocional que ve determinat per efectes passats, el mateix passa amb la llum que no veiem, només veiem la seva resplendor. El mateix passa amb l’arc de Sant Martí, amb la diversitat dels seus colors, que són manifestacions produïdes per partícules en suspensió; curiosament, aquests colors s’expressen en diferents franges de freqüències, mantenint sempre la mateixa posició.
L’Univers és el lloc on hi ha més concentració d’energia, encara que aquestes energies siguin incompatibles entre elles per les seves càrregues. A l’espai, o la separació entre la matèria, hi ha energia que ocupa un lloc important, en què freqüenten ones electromagnètiques que són danyoses i que no són perceptibles a l’ull humà. Un exemple poden ser els senyals que són enviats pel so que han de ser captats per la nostra oïda, i aquestes ones han de ser transmeses a través de l’aire perquè sigui possible arribar al seu destí, ser escoltades. Els humans disposem al nostre cervell d’un receptor que amplia les freqüències emeses de l’exterior, que són captades i enviades a l’àrea del cervell per ser processades i reproduïdes. L’aparell és important, però la freqüència encara ho és més.
En l’actualitat, al nostre món tecnològic hi ha instal·lacions executades per l’home que són instal·lacions de ràdio, televisió, telefonia mòbil, GPS, etc. que emeten en diverses freqüències. Com podem veure, la importància de les telecomunicacions en què viatgen per ones amb una freqüència assignada, en què es produeixen unes vibracions per emetre els senyals i aquests senyals són els que arriben a les nostres llars. Amb la condició que cadascú de nosaltres només pot sintonitzar una emissora, i es fa impossible dues a la vegada, perquè cadascuna s’emet amb freqüències diferents. Mostra d’això, el nostre cos també té aquesta varietat de longituds d’ona que depenen de cada òrgan, en què té associada la mateixa banda de freqüència. Tingueu en compte que el nostre cos administra molta energia per cobrir les nostres necessitats, som una mena de bateria de 100 watts.