Terrassa

Llums que solquen el cel de Terrassa

L’empresa del multimilionari Elon Musk, SpaceX, llança unes dues vegades al mes un tren de satèl·lits Starlink, que donen cobertura de wifi als llocs més remots del planeta

Aquests darrers dies, molts terrassencs han aixecat la mirada cap al cel i s’han vist sorpresos per una constel·lació d’estels que avançaven a través del firmament. La desconeixença va disparar totes les alarmes. Les llums estaven alineades, però no pampalluguejaven. No podien ser estels, ni avions. Llavors, Ovnis? Tampoc.

La resposta és senzilla: es tracta d’una de les megaconstel·lacions de satèl·lits artificials de baixa òrbita Starlink, una xarxa desenvolupada per la companyia nord-americana SpaceX, propietat del magnat Elon Musk. L’objectiu que persegueixen aquests petits satèl·lits que solquen el firmament a gran velocitat és portar internet a qualsevol racó del planeta i garantir una cobertura òptima. Es vol assegurar la cobertura a zones rurals on no arriba el cable ni la fibra.

El físic, doctor en enginyeria aeroespacial i professor de la UPC Terrassa, Miquel Sureda, coneix bé aquest fenomen. “Aquesta mena de llums es veuen sovint, però molta gent se n’ha adonat ara. Són els satèl·lits Starlink. Els llancen de 50 en 50, un parell de vegades al mes. Com que es llancen a baixa alçada, abans que arribin als 550 quilòmetres d’altitud, on orbiten, fan una passada per davant del Sol. De fet, el que nosaltres veiem és el reflex del sol”. La proliferació d’aquests elements artificials ha provocat les queixes dels astrònoms, que no poden contemplar l’espai com fins ara. “Suposa un problema per a l’astronomia feta des de terra. Quan es fa una fotografia de l’espai, és habitual que hi apareguin aquestes llums. De fet, SpaceX ha intentat canviar el disseny dels satèl·lits per tal que reflecteixin menys el Sol, però no se n’ha acabat de sortir”, explica el professor de la UPC Terrassa.

Miquel Sureda, físic, doctor en enginyeria aeroespacial i professor de la UPC Terrassa

La intenció d’SpaceX és posar en l’òrbita terrestre baixa un total de 12.000 satèl·lits en una primera fase. Als Estats Units ja s’han autoritzat i n’hi ha prop de 3.500 d’operatius a l’espai.

“Ells ho venen com una eina per garantir l’arribada d’internet a tots els racons, però darrere hi ha molts interessos comercials”. Sureda explica que la principal virtut de l’Starlink és que “redueix la latència al límit”. És a dir, que elimina el “delay” entre les comunicacions a grans distàncies. SpaceX ven ja descodificadors per disposar de wifi de qualitat. “Estic convençut que a Terrassa hi ha gent que ja ha contractat el servei”, assegura el professor.

Entén, però, que no s’hauria de sobrepassar la xifra actual de satèl·lits per tal de no generar “encara més brossa espacial”. Considera que s’hauria de regular els enviaments per evitar que d’altres companyies segueixin el camí d’SpaceX. De fet, Amazon acaba d’obtenir permís per posar en òrbita 3.236 satèl·lits Kuiper, que competiran amb els de Musk. També OneWeb s’hi ha apuntat.
Quan els veiem alineats al cel és perquè coincideix amb el moment del seu llançament. Quan s’eleven triguen un temps a arribar a la seva posició definitiva. Durant unes hores, naveguen junts. Les llumetes que es van veure diumenge, dilluns i dimarts i que es tornaran a veure demà i divendres, corresponen al reflex del Sol quan els rajos reboten contra la seva estructura. És per això que només es veuen quan es fa fosc o just abans de la sortida del sol. Així doncs, enigma resolt.

La conquesta de l’espai

SpaceX va anunciar la seva xarxa de satèl·lits al gener de l’any 2015, ja fa vuit anys. Van ser albirats a la nostra ciutat fa un parell d’anys i ho han estat en diferents ocasions. La darrera va ser diumenge, coincidint amb el llançament de la desena missió de l’any. Es van posar en òrbita 55 Starlink gràcies al coet Falcon 9, el mateix que s’emprarà en les primeres expedicions comercials a l’espai.

Des que es van començar a llançar aquests artefactes a l’espai, alguns científics i astrònoms es queixen pel fet que entorpeixen l’observació dels astres naturals. A la llarga, l’excés de brossa espacial pot generar problemes.

La falta de regulació podria provocar greus col·lisions

El físic Miquel Sureda entén que som davant d’iniciativa útil. “Reduir la latència al límit sempre és interessant. Pot tenir aplicacions molt útils. A banda de fer arribar el wifi a tot el planeta, servirà per a les tasques de seguiment en remot i per millorar les connexions en les operacions quirúrgiques a distància”. Adverteix, però, que una proliferació excessiva d’aquests satèl·lits artificials pot tenir conseqüències nefastes. “Hi ha un problema amagat. S’està omplint l’espai cada vegada més de brossa. Aquests petits satèl·lits es mouen a desenes de quilòmetres per segon i poden malmetre grans satèl·lits de comunicacions o meteorològics. Això desencadenaria una reacció en cadena, com passava a “Gravity”. Es coneix com la síndrome de Kessler”, argumenta. Sureda entén que s’hauria de regular l’enviament de satèl·lits per tal que no se n’enviïn de manera indiscriminada.

A findstarlink.com es pot saber quan són visibles

Per als curiosos, l’empresa d’Elon Musk disposa d’una adreça on s’anuncia des d’on i quan es podran veure passar aquests satèl·lits artificials per qualsevol ciutat del món. Una senzilla cerca de findstarlink.com ens informa que dijous a les 18.55 hores i divendres a les 19.11 podrem veure durant cinc minuts damunt del cel de Terrassa, sempre que les condicions meteorològiques i la contaminació lumínica ho permetin. Les veurem passar d’oest a est. Es veuen des de la ciutat, amb més facilitat que les estrelles. Si es vol una millor visió, cal cercar zones amb el cel clar, com la Mola, la part més alta del massís de Sant Llorenç. Diumenge es van poder albirar perfectament des d’allí.

To Top