Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“No és això, companys, no és això. / Ens diran que ara cal esperar. / I esperem, ben segur que esperem. / És l’espera dels que no ens aturarem / Fins que no calgui dir: no és això. / Companys, no és això”. Lluís Llach, 1978.
No, companys, així no anem bé, per obtenir resultats hem d’estar més units que mai!
Fa uns dies va sortir la notícia que el Departament de Salut i metges de Catalunya havien arribat a un acord i desconvocaven la vaga. En principi, podria ser una bona notícia, ara bé, cal recordar que no tan sols els metges estaven fent vaga protestant per les males condicions en què treballen, és tot el personal sanitari que està treballant en situació de precarietat, la resta de personal no ha estat prevista en aquest acord. El Departament de Salut engloba molt més que els professionals de la medicina, abraça, o hauria de fer-ho, “tots els professionals de la salut”, si el que volem és tenir una bona qualitat assistencial, metges, infermeres, auxiliars, terapeutes ocupacionals, tècnics especialistes, etc., i sí, personal de la neteja també; un bon equip és fonamental per al bon funcionament. Com estarien els hospitals sense personal de la neteja? I si no hi hagués auxiliars? O menys infermeres de les que hi ha ara? Feu-vos aquestes preguntes per a cada un dels estaments que forma part del sistema sanitari; si demaneu proves als pacients i no hi ha tècnics que les facin, no anem gens bé.
Imaginen vostès un centre sanitari sense infermeres? O sense personal de la neteja? Mirin, si no funcionem formant un bon equip, on cada u fa el que li toca fer, amb un bon engranatge en què el respecte i la comunicació han de ser vitals per aconseguir un objectiu comú, que ha de ser aconseguir la millor qualitat de diagnòstics, de cures, de proves acurades, de neteja, en fi, de qualitat de màxims, i dic de màxims perquè sempre podem tenir un entrebanc i, aleshores, potser no serà de màxims, ara bé, continuarà sent de qualitat, mentre que si el que hi posem són uns mínims, tots sabem que quan alguna cosa falla, el que queda ja no és acceptable, o no ho hauríem d’acceptar, sobretot en l’àmbit de la salut.
Com dic, companys, metges, tots formem part d’un equip, i un equip té el dret i el deure de fer-se costat i donar-se suport mútuament, és per això que tot i celebrar que Salut us hagi ofert una millora en les vostres condicions, tinc l’esperança que no deixareu despenjats els vostres companys d’equip. Us demano que penseu com podreu donar una bona qualitat assistencial si no teniu la resta de companys treballant en condicions. Fareu vosaltres les cures infermeres? Atendreu el telèfon per donar hores de visita? Portareu les safates de menjar als malalts ingressats?
No hi entenc gaire, de futbol, però el que sí que sé és que per més que un equip tingui el millor golejador del món, si no té un equip al voltant que li faciliti el seu tarannà i li passi la pilota, li servirà molt poc ser un bon golejador, farà el gol més bonic com més s’entengui l’equip. Això que tan clar tenim tots en els esports d’equip, no ho tenim en sanitat, ni malauradament, en educació, i és essencial per a la vida.
Llegeixo que es comença a contractar infermeria a la Comunitat de Madrid per suplir els metges a urgències. Una veritable barbaritat que espero que no arribi a la nostra estimada Catalunya, però com diu el refrany: “Cuando veas las barbes de tu vecino afeitar, pon las tuyas a remojar”. Ja vaig dir en un article fa unes setmanes que jo soc infermera i ni puc ni vull substituir ni fer la feina d’un metge. Què fareu si això arriba aquí?
Companys, amb el vostre acord signat, que no demano que hi renuncieu, alceu la veu amb la resta de l’equip per millorar les seves condicions, perquè per treballar vosaltres millor, per ser “els millors golejadors”, ens necessiteu tant com nosaltres a vosaltres. Si no, l’única cosa que aconseguireu és que l’administració faci i desfaci, que és el que més li agrada, i aconsegueixi el que tan clar tenien tant l’emperador romà Juli Cèsar com l’emperador dels francesos Napoleó Bonapart: “Divide et vinces” (divideix i venceràs), o “divide ut imperes” (divideix i impera), o “divide ut regnes” (divideix i regnaràs).
És això el que volem? Jo m’apunto a “la unió fa la força”, per la dignificació de la sanitat i una atenció de màxims. Us hi apunteu, companys? Gràcies de tot cor a tots els que ho fareu, comptem amb tots vosaltres!
