“Qui té diaris vells per embolicar calçots?”, demana algú. Ara miro si en tinc al maleter del cotxe”, respon un altre. Són els rituals d’una calçotada, com la divisió del treball entre els que empastifen fent la brasa i els que es foten el quinto. O la quedada el dia anterior per fer el romesco.
Les mans brutes, tot negres amb les restes de pell de torrada, en una barreja entre cendra i romesco que acabarà sota el grifó.
El que mai s’adona de res diu: “Però qui ha comprat les botifarres? A qui li devem la pasta?”. I així es remata el dinar: amb una ratafia un bizum en la sobretaula.
Però per arribar fins aquí, necessitem que algú cultivi els calçots que ens cruspirem. I enguany és comentat entre alguns pagesos que seran de ben grossos. “Han crescut molt, perquè l’octubre i el novembre van ser molt calorosos, que els fa córrer més. I que no feia fred, tampoc no els parava. De fet, a mitjan desembre teníem calçots en estat òptim”, explica Pere Botifoll, pagès de la masia Ca n’Oliveró (a Castellbisbal). I és clar: qui vol fer calçotades a 10 dies dels àpats de Nadal?
“Molta gent estava espantada, perquè clar, no els pots treure al desembre, però la planta està molt grossa”, prossegueix Botifoll, davant la seva parada al Mercat de la Independència (Centre). En tot cas, la collita és bona i el calçot -fregant ja mitjan febrer- és dolçet.
Toni pesa un feix de calçots a la bàscula, a la parada de Ca n’Oliveró al Mercat de la Independència / nebridi aróztegui
Tanmateix, no tots els calçots han crescut tant. És el cas de la finca que conrea Jéssica Guarch al camí Bolet, d’Ullastrell. “El temps no ens ha acompanyat i com que no ha plogut, doncs se’ns han quedat una mica més petits”, detalla, a la seva parada fixa a l’exterior del Mercat del Triomf (a Sant Pere), anomenada Fruites Antonieta. En el seu cas, fan cultiu de secar, fet que justifica l’afectació per la manca de pluges.
Un model mixt entre el regadiu i el secar és el que ha fet Enric Simó a la seva finca d’Els Campaners, taé a Ullastrell. “Al començament de la plantada hi rego, per assegurar el tir. Però després ja creixen sense aigua meva”, explica, també a la parada dins del mercat Triomf. “Fa 30 anys, no els regàvem en cap moment, eren de secar. Però ara ja no plou”.
Tornen les calçotades populars: Minyons
Arriba la temporada de les calçotades populars a Terrassa. Avui mateix és el torn de la colla castellera Minyons, que celebra un àpat al seu local per a 150 persones (tiquets exhaurits). A banda del dinar, a les 12 hi haurà vermut i presentació del calendari d’actuacions de la temporada. A més a més, a les 13 hores faran una demostració de Muixeranga, que és una modalitat de construccions humanes que es practica al País Valencià. Una altra entitat que realitzarà una calçotada és el casal La Tafanera, que es trobarà el proper 11 de març (ubicació encara per confirmar). Així mateix, entitats de la cultura popular com Castellers de Terrassa i Diables de la Maurina també celebren anualment la seva calçotada, més aviat al març. L’entitat Cap Palet Camina i la penya Flamencologia (de La Maurina) també es troben amb aquest motiu.
