Dissabte 11 de febrer, a la seu dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals s’inaugura una exposició d’Antoni Roca Maristany, un dibuixant d’un alt reconeixement entre els anys vint i seixanta, però del qual es desconeix la seva obra com a pintor.
Roca, nascut a Barcelona l’any 1895, va ser alumne de José Ruiz Blasco, pare de Picasso, a La Llotja i membre del Grup Nou Ambient, molt relacionat amb un artista reputat com fou Isidre Nonell.
Aquesta exposició a Terrassa, que es podrà veure fins al 9 de març, és absolutament inèdita. Com a il·lustrador i ninotaire, Roca va tenir molt d’èxit amb els seus dibuixos de caràcter humorístic i va treballar en les més prestigioses publicacions de l’època, diaris o revistes com La Esfera, Mundo Gráfico, Las Noticias, La Vanguardia, L’Esquella de la Torratxa, Tururut, Mundo Deportivo, El Once, Xut!, L’Esport Català, Dicen i moltes altres.
En canvi, la seva obra pictòrica és pràcticament desconeguda. Quan formava part del Grup Nou Ambient va presentar quatre pintures en una exposició organitzada a Les Galeries Dalmau l’any 1923.
Antoni Roca Maristany, a la imatge, pintant un dels seus quadres en plena natura
La seva pintura representa un bon complement dels seus dibuixos, en els quals treballa la figura i destacava per les seves caricatures estilitzades. D’altra banda, en la seva pintura desenvolupa sobretot el paisatge suburbial i la natura morta.
En els seus últims anys, es va especialitzar en les rajoles de ceràmica, on dibuixava vinyetes humorístiques, algunes referents a refranys populars catalans, que van gaudir de molt èxit. Va morir l’any 1977, a Barcelona.
Durant gairebé cent anys l’obra pictòrica de Roca ha quedat en l’absolut anonimat, a l’estudi de l’artista i, posteriorment s’han encarregat de la seva custòdia els seus dos fills, Antoni i Jordi Roca Gual.
Aquesta exposició als Amics de les Arts i Joventuts Musicals, està formada per 38 pintures totalment inèdites i, per tant, són d’un interès excepcional. A la inauguració d’aquesta exposició ha confirmat la seva presència del prestigiós historiador i crític d’art Francesc Fontbona.
