Guille Carreta, músic i guitarrista
Li van regalar una guitarra de petit, però quan tenia 18 anys, la va “deixar de costat”, per coses de l’edat. Quan es va estabilitzar, es va casar i va tenir un fill, la seva dona i la sobra li van regalar una guitarra i ,amb 31 anys, es va reenganxar. V a començar a tocar amb una banda del Baix Llobregat, Samarkanda, de “heavy metal” amb la qual va gravar un disc.
El grup va durar 10 anys, fins que el cantant va morir, i es va desfer i “cadascú va tirar pel seu cantó”. Va començar a conèixer gent i va formar part d’altres grups, sempre tocant rock o rock dur, si bé, amb el temps, va començar “a variar estils”, amb un grup en el qual encara tova, que es diu Sonora. També col·labora amb altres formacions i “els ajudo quan m’ho demanen”.
Treballa a una fàbrica de residus químics a Martorell, si bé té molt clar que, tot i que és conscient que és molt complicat, “si pogués viure de la música no ho dubtaria ni un segon”. Per això, diu, “continua amb el meu somni” d’acabar sent professional.
La guitarra, comenta, “forma part del meu dia a dia” i es passa totes les estones que pot tocant. És autodidacte, encara que no descarta formar-se en algun moment. Compon cançons i li encanta el directe. “La música la faig perquè la gent l’escolti i que surti de l’ànima”, manifesta.
Un dels moments més àlgids de la seva carrera com a guitarrista va ser quan, amb el grup Samarkanda, van fer de teloners de Dover, a les festes de Cornellà. “Va ser una nit inoblidable”, recorda.
