Isaak. És el nom de la borrasca que ha creuat Catalunya en les darreres hores i que ha donat una treva a l’estat de sequera del camp.
També a Terrassa, on han plogut entorn dels 30 litres per metre quadrat (majoritàriament dimarts i una mica la matinada de dimecres). Trenca així quatre mesos de sequera, que preocupava la pagesia local i l’havia obligat a alterar els calendaris de plantació.
“El valor què té aquesta pluja és incalculable”, explica Pere Botifoll, pagès de la masia Ca n’Oliveró (a Castellbisbal). “És aigua beneïda pels sembrats i el territori”, afegeix Ignasi Martínez, enginyer agrònom vinculat a la pagesia (i amb horta i animals a una parcel·la a Mossèn Homs).
La satisfacció amb la pluja no és només la quantitat (30 litres), sinó la forma en què ha caigut. “Ha entrat perfecte, perquè l’esponja estava seca”, diu gràficament Botifoll. I Martínez afegeix: “Va fer una pluja constant i suau, el què fa que la terra vagi absorbint l’aigua a poc a poc i s’aprofiti tota”. I contraposa a una tempesta d’estiu: “Poden caure igualment 30 litres, però en tot just mitja hora. Llavors, l’aigua s’escola tota i dels 30 litres, se n’aprofitarien 5 i els altres 25 se n’anirien riera avall”, explica.
Ja portem més de 20L a Terrassa. Aigua beneïda pels sembrats i el territori. ?????
La setmana passada vam pregar a la mare de Déu dels pagesos de les esglésies de Sant Pere perquè ens portés aigua i collites abundants als pagesos. ??? pic.twitter.com/PpwTAGYX1G
— Ignasi Martínez (@Ignasi_Martinez) February 7, 2023
D’aquí que el balanç, ara, sigui relativament optimista: “La pluja d’aquests dies no soluciona la sequera, però ajuda”.
Des del 7 d’octubre
I és que Terrassa no ha tingut cap dia de pluja consistent en els darrers quatre mesos, segons les dades registrades per l’estació automàtica del Meteocat a Terrassa (a 331 metres d’altura).
Cal remuntar-nos fins al 7 d’octubre per tenir unes pluges que arrelessin a la terra, quan hi van caure quasi 23 litres per metre quadrat (i altres 8 litres l’endemà).
Però des de llavors, el no-res (tret d’una pluja de menys de 4 litres, el 3 de novembre). Sí que és cert que el matí del 24 de gener va caure una lleugera nevada (quallant a la Mola), però que només va deixar mig litre d’aigua per metre quadrat. Els dies 15 i 17 de gener també hi van caure xifres similars, però en termes de pagesia es consideren una nimietat.
Afectacions
Aquesta sequera ha arribat a afectar el dia a dia dels pagesos, que s’han hagut d’adaptar. “Els cereals -com l’ordi, el blat i la civada– se sembren habitualment al llarg de la tardor. Però veient la sequera, la majoria de pagesos de Terrassa i de Rubí han sembrat ara al gener una varietat primerenca”, explica Martínez.
Pel que fa als ametllers, oliveres i la vinya, no poden fer gran cosa enfront de la sequera, a excepció dels que tenen instal·lat un reg de suport. “De fet, la collita de l’oliva de 2022 ja va ser molt justa, a causa de les calorades de l’estiu”.
HORTS DE CAN TUSELL, GESTIONATS PER L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS / ALBERTO TALLÓN
Hi coincideix Botifoll: “Si no plou, l’arbre pateix molt”. I vaticina que aquest 2023 l’aigua “serà un problema”. En horta sempre hi ha instal·lat reg, però és necessari que plogui per omplir els pous i les basses d’on s’obté l’aigua.
A Ca n’Oliveró (amb venda a la parada al mercat de la Independència) ja han decidit reduir una mica l’horta d’estiu (que és la que més aigua de regadiu necessita). També adaptant-se a la paradoxa que quan més productiva és l’horta, és quan menys es consumeix (per les vacances, que mig-buiden la ciutat al juliol i agost).
Rieres buides i boscos secs al Vallès
La sequera al Vallès Occidental ha provocat diferents afectacions. Per una banda, el cabal ecològic de les rieres és tan baix que diferents municipis estan abocant-hi aigües regenerades (i així garantir la biodiversitat). Pel que fa als embassaments, des del Meteocat assenyalen que es troben al 30%, fet pel qual no poden deixar anar massa aigua als rius. A més, el bosc també s’està veient afectat.
Per una banda, la manca de pluges no ha generat –per ara– un sotabosc massa espès (que si s’asseca per les calorades d’estiu, es converteix en combustible per incendis). Però en tot cas, també agreuja l’estrès hídric que pateixen els sòls des de fa dos anys. I a menys reserves hídriques, més possibilitats d’assecar-se a l’estiu.
