Andreu Grau, escriptor i documentalista
El còmic va ser la seva primera aproximació a l’escriptura. Va intentar aprendre a dibuixar, si bé reconeix que “no era massa bo i no me’n sortia”. A l’hora de triar una carrera, va triar la d’Història i llavors va començar a escriure. “En principi, tots tenim un món interior invisible o uns paradisos i a vegades ens afecta d’una manera més real fins i tot que el món tangible” i suposa que, per aquest motiu, escriu.
“Vaig escrivint i el dia que se m’acabi aquesta energia o aquesta vibració, deixaré de fer-ho”, assegura. Acaba de publicar el seu quart llibre, “Les fulles mortes”, ambientat a Terrassa. “Transmeto allò que jo vivia els anys vuitanta a casa”, explica. Dels seus tres anteriors, el primer, “Les Desventures d’Arquímedes Cadavall”, també estava ambientat a la ciutat. Els altres dos són “més estripats” i distòpics i tracten de “societats que estan en descomposició”.
Admet que viure d’escriptor és molt difícil i més en català. “Hi ha una part que em diu que m’encantaria, però és tan complicat que ni m’ho plantejo”, diu, i afirma que “estic molt satisfet amb allò que faig i més en publicar-ho”.
La seva feina de fa temps és la de documentalista a la Universitat Autònoma i està força satisfet amb ella. Va estudiar Història, però podria haver fet qualsevol carrera de lletres. “Aquestes coses són relatives”, assenyala.
Quan no treballa ni està escrivint, té diverses distraccions, com el cinema, llegir còmics o la cuina. També, de fa temps, és practicant del taitxí i és feliç quan surt amb els seus amics.
