Carles Fornell
Aquesta podria ser una de les preguntes que molts de nosaltres aconseguim fer-nos a causa de la tecnologia del moment.
Nosaltres no som les coses que constitueixen els nostres cossos i cervells, les partícules flueixen a través de nosaltres de la mateixa manera que les molècules d’aigua. El nostre cos el constitueix multitud de cèl·lules que es reprodueixen en el temps, és a dir, a cada minut renovem 100 milions de cèl·lules. Les cèl·lules de l’intestí es regeneren cada setmana, com ho fa la paret protectora de l’estómac. Les cèl·lules sanguínies tenen una forquilla de dies o mesos, depenent del tipus de sang, i les plaquetes tenen una durada de nou dies.
Les neurones també es troben en un procés similar de durada, els orgànuls i les molècules són regenerades mensualment, la vida del microtúbul d’una neurona és de 10 minuts; la dels filaments d’actina de les dendrites de 40 segons; les proteïnes que proporcionen energia a la sinapsi són reemplaçades cada hora; els receptors NMDA (estan associats a l’aprenentatge i memòria) de la sinapsi, aproximadament cinc dies, és a dir, en qüestió de mesos som completament recanviats. Som la mateixa persona que fa uns quants mesos? Nosaltres donem per fet que la nostra identitat persisteix, ja que no som destruïts i reconstruïts, però no es així. Considerarem un exemple com podria ser un riu, l’aigua que estic observant en aquest instant no és la mateixa que fa cinc minuts encara que el riu sigui el mateix, una cosa és el riu, i altra l’aigua, i això és semblant al que passa amb nosaltres, on tot són cèl·lules.
La instrucció de sistemes biològics als nostres cossos i cervells només serà la contínua regeneració de les parts que el componen. Si tinguéssim un doble, no alteraria la continuïtat de la nostra identitat més del que ho fa el recanvi natural de les nostres cèl·lules biològiques. On hem externalitzat els nostres records històrics, intel·lectuals, socials i personals és al nostre dispositiu al núvol. Pot ser que els dispositius amb què interactuem per tenir accés als records no estiguin encara a l’interior del nostre cos i cervell. Però tècnicament triem no col·locar dispositius microscòpics a l’interior del nostre cos; no passarà res, ja hi ha altres maneres d’accedir a la intel·ligència del núvol, on el nostre doble els té incorporats (doble eteri). Després d’un període de recanvi gradual, podem tenir un equivalent a nosaltres mateixos en un escenari escanejat i d’ubicació.
Això ens porta a reconèixer una capacitat que tenen els sistemes no biològics i que els sistemes biològics no tenen; la capacitat de ser copiat i desat en una còpia de seguretat. Això és el que fem de manera rutinària amb el nostre “smartphone”. De manera similar, si un programa informàtic com Watson (IA) fos destruït, podria fàcilment ser reconstruït a partir de les seves còpies de seguretat guardades al núvol. Això representa una capacitat del món no biològic que no existeix al món biològic, es tracta d’un avantatge, no una limitació. Segur que continuarem avançant en aquesta direcció a mesura que els sistemes no biològics adquireixin més capacitat que els nostres cervells biològics. Aquesta continuïtat es mantindrà a través del patró d’informació que ens fa ser qui som. Encara que la continuïtat permet el canvi continuat, encara que sembli que sigui una cosa diferent de la que era ahir, continuo tenint la mateixa identitat. Tot i això, la continuïtat del patró que constitueix la meva identitat no depèn del substrat. Els substrats biològics són extraordinaris i ens han portat molt lluny, però tenim raons per crear un substrat que sigui més durador i de nivell.