Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Aquesta és una frase coneguda per molts de nosaltres, i amb ella volem expressar que sempre el que és més important és la persona humana. No vol dir que no existeixin les malalties, ja ho entenem. Volem dir que el que és més important és la persona que pateix la malaltia.
Dissabte vinent, 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, celebrarem la Jornada Mundial del Malalt, i és per aquest motiu que avui centrem la nostra atenció en els germans malalts.
En el camí sinodal, caminant junts a l’Església en aquests moments, el lema escollit pel Papa Francesc per al missatge de la Jornada Mundial del Malalt és: “Cuida d’ell. La compassió com a exercici sinodal de sanació”.
Amb això recorda que la malaltia forma part de la nostra experiència humana. Però que si es viu en l’aïllament i l’abandonament, si no va acompanyada de la cura i la compassió, pot arribar a ser inhumana.
Perquè la malaltia forma part, certament, de la fragilitat humana, però a més de la cura material que ofereixen l’atenció sanitària i la medicina actual, la compassió és també sanadora.
El Papa recorda en aquest missatge el que afirmava a la seva carta encíclica “Fratelli tutti” amb l’exemple de la paràbola del Bon Samarità. En aquella paràbola, Jesús presenta el fet d’una persona copejada, desposseïda i abandonada a la vora del camí i, com després del pas de dos personatges importants, un sacerdot i un levita que passen de llarg, és un estranger, un samarità, el qui se’n compadí i li va voler guarir les ferides amb oli i vi, el va portar a l’hostal “i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: ‘Ocupa’t d’ell, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més’” (Lc. 10, 25-37).
“Cuida’l” (Lc 10,35) és la recomanació del samarità a l’hostaler. Jesús ens ho repeteix també a cadascun de nosaltres, i al final exhorta: “Ves, i fes tu el mateix”. I hi afegeix el Papa: “Com vaig subratllar a ‘Fratelli tutti’, la paràbola ens mostra amb quines iniciatives es pot refer una comunitat a partir d’homes i dones que fan pròpia la fragilitat dels altres, que no deixen que s’erigeixi una societat d’exclusió, sinó que se’n fan pròxims i aixequen i rehabiliten el caigut, perquè el bé sigui comú” (n. 67). En realitat, “hem estat fets per a la plenitud que només arriba per l’amor. No és una opció possible viure indiferents davant del dolor” (n. 68).
A la proximitat de la festa de la Mare de Déu de Lourdes que celebrarem dissabte vinent dia 11, Jornada Mundial del Malalt, fixem la nostra mirada en Maria, atenta sempre a tot el que passava al seu voltant i al que continua passant ara també en la nostra situació de fragilitat. Que ella cuidi també de nosaltres i ens ajudi a cuidar els altres!
