Ramon Bosch
Ja ho diuen que val més aprendre de gran que morir “tonto”.
Jo, com l’admirat Rafael Aróztegui, pensava que el que separava els cotxes dels vianants era la vorera, però per un debat que hi ha hagut a Canal Terrassa tant ell com jo hem hagut d’admetre la nostra profunda equivocació, segons la regidora Melgares, el que separa els cotxes dels vianants són els murs i, per tant, si no hi ha cotxes no calen murs, com passarà al Passeig. Encara afegeix la regidora Melgares que la urbanització actual del Passeig no té cap valor històric, que la seva conservació només la defensen quatre nostàlgics i dos romàntics. En aquest punt, molt hàbilment, el realitzador del programa va enfocar la cara del regidor Armengol, que era tot un poema.
Home, ja costa acceptar que hàgim de dir mur a una cosa que abans en dèiem pedrís, però si fem veure que ens creiem que aquells pedrissos o murs van ser fets per protegir els vianants de l’agressivitat dels cotxes no ens posarem estupends per una qüestió de noms. Ara, haver de sentir a dir a la regidora responsable de la cosa en si que allò no té cap valor històric i que només en defensem la preservació quatre nostàlgics, i dos romàntics, potser és fer el gripau massa gros per poder-lo empassar. Només cal repassar tot el debat que hi ha hagut en les pàgines d’aquest mateix diari per entendre’n el valor històric i urbanístic. Certament, no estem parlant del grup escolar Torrella, però això no vol dir que no tingui sentit conservar l’actual urbanització del Passeig. Si som tan indulgents amb la destrucció del patrimoni, ens passarà com a aquella euga que llepant, llepant es va menjar el pollí.
Voler conservar el Passeig no és una qüestió de nostàlgia, sinó de sensibilitat, urbanística i cultural. Però això de la sensibilitat deu anar per barris i hi ha gent que la deu gastar abraçant causes de minories identificables i no els en queda per protegir l’entorn on hem de viure tots plegats. Això sí, perquè no sigui dit que no conserven res de l’antiga urbanització en guardaran les llambordes, que són precisament la peça més antipàtica per als vianants. Ves a saber què en faran, tremolo només de pensar-ho…
Quan veig aquestes coses, penso que va ser un error canviar la denominació de “memòria històrica” per “memòria democràtica”, perquè això ha fet que determinada gent deixi de projectar valor a tot allò que no pertany a uns episodis concrets de la nostra història contemporània. Amb aquest criteri, Berlín no seria la ciutat que és actualment. Però sobretot m’agradaria, si no és demanar gaire, saber amb quin criteri es fan les coses, quin programa d’usos hi ha darrere de la remodelació del Passeig que hagi fet necessària l’eliminació del seu perímetre interior. Potser si algú ens expliqués les activitats que s’hi volen fer i que són incompatibles amb aquest perímetre de pedra, segurament seríem més comprensius amb els canvis, perquè entendríem que generen un valor públic que ara no es veu per enlloc. En fi, sort que els qui governen la ciutat són uns convençuts dels processos participatius i que escolten tothom abans de prendre decisions irreversibles…
