Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“No n’hi ha prou de saber, també s’ha d’aplicar. No n’hi ha prou de voler, també s’ha de fer”, Johann Wolfgang von Goethe. I no ho deixem per demà, pot ser massa tard!
Sembla que la Unió Europea ja s’ha assabentat que una de cada tres espècies de mosques, abelles, papallones i altres animalons com ells estan a punt de desaparèixer, Lloem al Senyor! Perquè per fi han estat capaços de prendre’n consciència, això sí, ho han fet en constatar que en els últims 25 anys ha desaparegut el 75% de les zones de reproducció d’aquests insectes. Diu Brussel·les que tenen un pla per evitar la seva desaparició. Van una mica tard, ara bé, val més tard que mai. Llegeixo el pla i la meva imaginació es desborda, els en faig cinc cèntims.
Segons he llegit, la Unió Europea vol crear, cito literalment, “una mena de corredors ecològics per a insectes i potenciar la presència dels pol·linitzadors a les zones urbanes”.
Papallones, abelles i altres insectes són els responsables de la reproducció de gairebé totes les plantes silvestres (90%), també ho són (80%) dels cultius alimentaris. Partint d’aquestes dades i llegint què vol fer Brussel·les per protegir-les, les meves connexions neuronals han començat a enviar missatges de SOS. Sí, sí, d’auxili, que venen corbes i enrevessades. A veure, què és “una mena de corredor ecològic per a insectes”? D’on a on anirà? Qui el controlarà? Ah, molt important, de peatge o lliure de peatge? En tot cas, qui el pagarà? Aquesta última pregunta és estúpida, la pagarem com sempre vostès i jo, és a dir, el poble, està clar.
Les papallones volen alegres de flor en flor i no se’ls coneix cap ordre concret. Les abelles tenen la reina, n’hi ha una a cada rusc, és l’única abella fèrtil i es dedica a mantenir l’espècie i, pot arribar a una posta de tres mil ous diaris. Les obreres, que són femelles estèrils, són les més nombroses de la colònia, oscil·len entre les 30.000 i les 60.000. Els abellots, que són els mascles fèrtils, es dediquen a fecundar la reina, oscil·len entre els 200 i 400 a cada colònia. Com podem veure, en les seves organitzacions de feines no entra el control i supervisió de corredors de cap mena. Com els educaran perquè no surtin del corredor ecològic? Els posaran senyals de prohibit sortir? De gir a dreta o esquerra? Els multaran si ho fan? El corredor ecològic estarà lliure de contaminants? Com el mantindran net i polit? Em venen moltes més preguntes, però vull anar a l’altra qüestió, la de “potenciar la presència dels pol·linitzadors a les zones urbanes”. Renoi, que tranquil·la em quedo que les vulguin potenciar! Ui, ui, els meus enllaços neuronals treuen fum, no acaben de dir que són les responsables de la reproducció de gairebé totes les plantes silvestres en un 90%? On es troben les plantes silvestres? Com bé diu el seu nom, les plantes silvestres es troben en llocs silvestres, com poden ser muntanyes i prats, això no es troba sortint justament de les zones urbanes? O consideren els gratacels, muntanyes i les places dures les veuen prats? També ens diuen des de la Unió Europea que són responsables en un 80% dels cultius alimentaris. No deuen considerar ara que els cultius il·legals de marihuana en pisos són els nous cultius comestibles, oi?
Algú em pot explicar quina coherència té aquest pla de protecció d’aquests insectes? M’hi estic esforçant molt i no n’hi trobo! Recorden aquella frase de Jesús: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu” (Mat. 22.21). Val a dir: a cadascú el que li pertoca, el que en aquest cas seria abelles, papallones i altres insectes a la natura i a ciutat qui vulgui o pugui sobreviure-hi. No tinc cap dubte que encara continuarem veient alguns insectes a ciutat, però d’això a voler fer-los “urbanites” per nassos hi va un bon tros.
Diuen també que volen potenciar cultius “amigables” amb els pol·linitzadors. Quin goig que pensin així. Estic absolutament convençuda que si els cultius són “amigables” per als insectes, en sortirem molt beneficiades també les persones, perquè això vol dir que utilitzaran menys productes tòxics als cultius, que són els primers enemics dels insectes i de les persones.
Mirin, anys enrere els miners baixaven a la mina amb una gàbia on hi havia un canari, ho recorden? Els ho explico. El tema principal no era, que també, que volguessin sentir com refilava el canari, sinó que si deixava de fer-ho, perquè aleshores esverats el miraven. Si menjava o bevia, es quedaven més tranquils, tranquil·litat total quan tornava a cantar. Ara bé, si havia estirat, literalment, la pota, sortien cames ajudeu-me de la mina, perquè la mort del canari era el que els indicava que hi havia gas tòxic i els següents a estirar la pota serien ells. Doncs bé, si abelles, papallones i altres insectes “estiren la pota”, comencem a fer quelcom d’útil per salvar-los a ells, que serà en definitiva per salvar-nos a nosaltres.
Saben com protegíem les plantes de l’hort de casa del pugó fa cinquanta anys? Doncs ruixant-les amb l’aigua de bullir camamilla, un cop era freda clar, no en quedava ni un, jo ho continuo fent amb les plantes de casa i quatre arbres que tinc, els insectes no s’intoxiquen. I nosaltres podem agafar les cireres o les plantes per fer infusions sense calcular el temps que ha de passar perquè els plaguicides i insecticides deixin de ser, o siguin menys tòxics. Ah, per a qui li interessi, el marro del cafè no els agrada, a les formigues. Per tant, on hi ha marro no s’acosten, no les mata, les foragita, que és molt millor que anar liquidant animalons!
“El que estem fent als boscos del món no és sinó el reflex del que ens fem a nosaltres mateixos”, Mahatma Gandhi. Mohandas Gandhi va ser un pensador i polític ind.(1869, Portbandar, 1948, Birla House, Nova Delhi. Índia). Apa, doncs, a cuidar l’entorn per cuidar-nos a nosaltres.