És el matell castell, però no està ubicat de la mateixa manera. A la imatge de 1995, la seva posició i composició era exactament la mateixa que es pot contemplar a la fotografia actual, de 2023. La resta són detalls que no tenen gran importància.
Fotos: Rafael Aróztegui i Alberto Tallón
Terrassa té els seus monuments i ningú ho pot negar. Dir que la ciutat és més que una sèrie d’edificis és cert, si bé es podria fer l’equació com li convingués a qualsevol amb dret o ganes d’opinar.
Aquest castell, que ja va sortir, vist d’una manera diferent, és una de les joies que es conserven i que cal preservar, com moltes d’altres. La Masia Freixa, la Seu d’Ègara, el pont de Sant Pere i molts d’altres són el patrimoni i, amb el patrimoni, sigui particular, d’una empresa o d’una població, no s’hi juga. Diuen.
La llista seria inacabable. Aquest castell, és molt possible, ha despertat, o desperta, i possiblement despertarà, somnis de grandesa en infants. Somnis barrejats amb llibres que han llegit o pel·lícules que han vist. Segurament, molts s’hi veuran de protagonistes, capitanejant el castell per evitar que ningú el pugui assaltar.
Somnis que, amb el pas dels anys, seran un no res, unes gotes de memòria i poc més. Els primers records d’un lloc o un edifici poden ser el que més marquen i, els primers somnis, també.
