Es podia esperar que la inclusió per primera vegada a aquesta secció, una fotografia en color en l’apartat que correspon a la més antiga, obriria tot un ventall d’opcions, possibilitats i alternatives. I ha passat, per segon dia consecutiu, que hi ha una novetat ressenyable.
Fotos: Rafael Aróztegui i Nebridi Aróztegui
La fotografia més vella, és de 2011 i, per tant, correspon al segle XXI. Fins ara, les imatges del passat han circulat entre els vuitanta i els noranta i eren del segle passat. Així doncs, suposa un esglaó més en l’evolució d’aquest “Ahir i Avui”.
Després de la tirallonga anterior, toca centrar-nos en la comparació de les dues instantànies que, no cal ser un Premi Nobel, és una tasca molt fàcil. La foto de fa més temps, ens mostra un edifici com molts que hi va haver a la ciutat i, per sort encara hi ha.
Aquelles cases, habitualment de planta baixa i pis, però no és el cas, de les quals sortia una dona gran, que anava a comptar, o era la llar d’un matrimoni, també de molts anys.
Algun motiu va ser el detonant que aquest edifici fos enderrocat per permetre l’aparició d’altres edificis més moderns. És allò que dèiem de l’evolució, però des d’un sentit totalment oposat. D’habitatges similars, encara en queden, tot i que, és una sensació, molts van desapareixent en mig de la foscor de la selva.
