A Terrassa, com a tants altres indrets del país, la gastronomia ha tingut un gran pes en el devenir de la història. Sovint recordem places o carrers pel restaurant o la cafeteria que hi havia. Avui et parlem de 5 restaurants (n’hi ha molts més) que han deixat la seva petjada en la història de la ciutat. Són llocs on molts heu passat, de ben segur, llargues hores de conversa i on hi heu degustat àpats memorables.
1) Hostal del fum
Entre els anys 1888 i 2018, a la cantonada de la carretera de Montcada i el carrer de Vinyals, s’hi van servir menjars. És probablement la fons i restaurant més conegut pels terrassencs. A finals del segle dinou, pagesos, traginers i carreters feien parada en aquesta petita fonda, de pas del camí ral. El plat estrella de la casa eren els cigrons amb cansalada casolana. El local es va adaptar al pas dels anys i als nous gustos dels terrassencs. Ha estat sempre un lloc de trobada on degustar cuina tradicional.
2) Fonda Peninsular
La Fonda – Hotel Peninsular és una altra de les moltes fondes que hi va haver a Terrassa. Estava situada al número 20 del Raval de Montserrat. El seu primer propietari, Josep Pompidor, la va inaugurar el 24 de juny de l’any 1877. Oferia un servei especial de carruatge per portar els seus clients fins a l’estació del Nord. S’hi allotjaven els personatges que venien de visita a la ciutat.
3) Mesón de los Arcos
La joventut de molts terrassencs va estar estretament vinculada a aquest bar-restaurant, que senyorejava la plaça Vella. Era lloc de tertúlies interminables, tant a l’interior com a la seva mítica terrassa. Qui no ha anat a fer un vermut o un cafè, o el que sigui, al mític Mesón de los Arcos, més conegut popularment com el “mesón”. Era el lloc de trobada de moltes colles i tribus urbanes de tota mena, així com d’artistes, intel·lectuals i polítics.
4) Catalònia
Al número 11 del passeig del Comte d’Ègara s’aixecava l'”snack-bar” més conegut de Terrassa. El bar Catalònia servia tota mena d’àpats durant el dia. Era habitual veure’l sempre ple de metges i infermeres de la Mútua que hi anaven a esmorzar, dinar o sopar. Es tracta d’un bar senzill, que es va modernitzar a finals dels anys setanta, esdevenint un referent per prendre el que fos i a l’hora que fos.
5) Cal Gendre
L’empresari hosteler Miquel Blanco va obrir al número 10 del carrer de Baix, en ple centre de la ciutat, un restaurant cantoner que servia cuina popular. Va esdevenir el típic local de menús i va fer molta fortuna en un temps amb poca oferta gastronòmica. Era el lloc preferit per la gent gran per anar a menjar, tant entre setmana com els caps de setmana. Un altre clàssic.
