Miquel Mallafré, professor d’història, músic i actor
Es va llicenciar en Història de l’Art i en Història Contemporània. “Em va entusiasmar molt l’assignatura d’Història de l’Art per una professora i vaig pensar que una bona manera de situar-te en aquest món, era estudiar història”, assenyala. No van ser uns estudis encaminats a exercir la docència i comenta que “m’hi vaig trobar”.
Va fer la “mili” al Sàhara i va viure en directe la marxa definitiva de l’exèrcit espanyol d’aquell enclavament. Quan va tornar, i a través d’un company, va entrar a treballar a l’Institut Arrahona. “Sempre m’ha agradat fer classes, però del món de l’ensenyament, el que m’agradava era expressar-me a través d’una de les assignatures que més accepta la subjectivitat i la història t’ho permet. En Història de l’Art, has de ser més concret o més analític”.
Feia anys que s’havia iniciat en el món del teatre experimental i formava part d’un grup que es deia “Golem”. Amb el traspassat Paco Tudó i el Quimet Carreras, van crear un trio d’argentins i interpretaven cançons “de la nostra manera”. Va agradar i d’aquí va néixer un grup de gran èxit com va ser Huapachá Combo, una experiència que va durar dotze anys, amb sis discos i un munt d’actuacions. “No ens esperàvem aquest èxit”, admet. “Vam ser trencadors i els hi vam treure la caspa a les orquestres”, recorda.
Opina que llegir no és una afició, sinó que és una obligació. La cuina és una de les seves activitats preferides i, fins i tot, ha fet classes d’aquesta disciplina. Li agrada cuinar “la cuina nostra”, diu
