Xavier Marcet
Aprendre a preguntar és una feina de tota la vida. Ara sembla que la tecnologia ens donarà totes les respostes, però el que ens diferenciarà és la nostra capacitat de posar les preguntes.
El Club d’Innovació de la Cecot amb el suport de la Caixa d’Enginyers em van convidar a fer una conferència sobre l’impacte de la intel·ligència artificial a les empreses, amb gran agraïment per part meva. Estic convençut que a la mateixa sala noble de la Cecot hi va haver reflexions similars sobre l’impacte que tindria Internet a les empreses. Aleshores, algunes empreses ho devien veure només com una oportunitat de màrqueting i costava imaginar com la digitalització canviaria completament el funcionament de les empreses i permetria una globalització d’alta intensitat.
Ara estem en el moment en què l’impacte de les tecnologies de dades (Internet de les Coses, “big data”, intel·ligència artificial, i les aplicacions a l’automatització) es fa molt evident. I igual que fa trenta anys amb Internet ens costa visualitzar l’abast que aquesta nova generació acabarà tenint a les nostres empreses i a les nostres vides. A títol particular, Internet ens ha canviat el paradigma personal de la comunicació (què faríem sense WhatsApp), probablement les noves tecnologies de dades ens canviaran la forma com gestionem la nostra salut. En l’àmbit empresarial, les tecnologies de dades i la intel·ligència artificial en especial ens serviran per fer millors prediccions, per tenir prescripcions basades en correlacions de dades impossibles per la ment humana, o per fer recomanacions de personalitzar solucions per als nostres clients. La mateixa Internet en el format en què la coneixem ara canviarà. Les solucions GPT-4 ens permetran fer preguntes sofisticades i extreure’n respostes coherents i amb un nivell d’informació important. L’impacte d’aquestes tecnologies serà tant o més alt que el que va suposar Internet. Marcaran la vida de les empreses i les nostres.
I en aquest context m’agradaria recordar algunes coses del que a mi m’agrada de definir com a “management” humanista:
- Les tecnologies de dades amb tota la seva potència també s’acabaran democratitzant. Acaben arribant al conjunt de les empreses. I si és cert que en les seves transicions emergents les tecnologies poden crear avantatges competitius molt grans, en general la competitivitat de les empreses ve per la seva capacitat de diferenciació, i aquesta capacitat de diferenciació l’aportaran les persones.
- Les tecnologies ens donaran bones persones. La diferència estarà en les preguntes que els hi posarem les persones. Per preguntar de forma diferencial, cal pensar. Mimetitzar no porta preguntes rellevants.
- Correspon a la nostra generació una nova síntesi de tecnòlegs que s’acostin a l’humanisme i d’humanistes que s’acostin a la tecnologia. En l’equació persones-màquines només hi ha una cosa sensata, decantar aquesta equació a favor de les persones. La competitivitat vindrà de la suma d’intel·ligències, no de la substitució d’intel·ligències.
- Sense humanisme, la tecnologia ens pot obrir la porta de distopies.
- Sense tecnologia, no som rellevants.
- Les empreses no viurem de la intel·ligència artificial. Viurem dels nostres clients. Però per tenir-los i crear-los valor usarem intensament les tecnologies de dades.
- La intel·ligència artificial (i molts altres factors) farà ineludible que les empreses hagin de ser ecosistemes d’aprenentatge, ja no en tindran prou de ser ecosistemes de formació.
Nota sobre Isaac Albert
Isaac Albert ha dedicat molts anys a l’Ajuntament de Terrassa. Necessitem exemples, i quan una persona com ell ha dedicat tants anys a la ciutat, cal estar agraït. Tot el reconeixement pel seu servei. Al llarg d’aquests anys, hem coincidit en algunes coses, però no hem compartit decisions estratègiques molt importants. És cert. Però la vida sempre ens ofereix noves oportunitats. Quan una persona com ell se’n va, només cal donar les gràcies, ni retrets, ni matisos. Gràcies. Sort en la seva nova responsabilitat.
