La Terrassa dels grans parcs i avingudes té una cara enversa, la dels carrers i passatges més estrets de la ciutat. Molts d’ells passen inadvertits i ni tan sols els més terrassencs saben de la seva existència. Alguns són tan estrets que ni el sol s’atreveix a entrar. Aquí us descobrim els carrers més eixuts de la trama urbana egarenca.
(1) CARRER DEL SOL
El carrer del Sol, a Ca n’Aurell, n’és el més estret de tota la ciutat. En tot el recorregut no sobrepassa el metre d’amplada, però el punt més escanyat es redueix fins a 83 centímetres. Gairebé no hi entra el sol i només els més valents s’aventuren a travessar-lo. És petit, però malparit, ja que és creador d’una bracera que connecta el carrer de la Volta amb el d’Antoni Torrella.
(2) PASSATGE DEL CARRER ESTRET
El passatge del carrer Estret, a Can Boada – Casc Antic, no es queda enrere, la seva amplada no sobrepassa dels 92 centímetres. El seu nom fa referència a l’obra de Josep Pla” El carrer Estret”. El petit tram connecta el carrer Cardenal Cisneros amb Germans Pinzon i com bé diu l’escriptor en l’obra,” Aneu-hi, si no teniu res més urgent a fer, a donar una ullada al carrer estret”, us puc assegurar que quedareu bocabadats.
(3) CARRER DE CAN VILETA
Els carrers i els passatges estrets són conseqüència del passat. El carrer de Can Vileta respira història, i és que la seva nomenclatura prové del sobrenom que rebien una antiga família propietària i constructora del sector. Està situat al barri de Sant Pere i connecta el carrer de la Llibertat amb el de Joan Artigues.
(4) CARRER DE MART
El més concorregut de tots. Aquest menut passatge connecta una de les principals vies de la ciutat egarenca, La Rambla, amb un dels carrers més transitats, Arquimedes. Molts terrassencs hi passen, però pocs en saben el seu nom.
(5) PASSATGE DE LAS MENINAS
Situat a Ca n’Aurell, trobem el darrer carrer més estret de la ciutat. El passatge s’obre com una petita ferida entre el carrer d’Orà i el Carrer Sant Mateu. És molt més simple que el famós quadre de Velázquez, però manté tot l’encant amb unes llambordes perfectament arrelades a terra, edificis baixos que permeten el pas del sol lleugerament i els tons terra de les parets dels edificis.
