Tot i que el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) sigui més conegut per les múltiples exposicions científiques adreçades al públic infantil, al seu bell mig amaga les entranyes d’un antic vapor tèxtil.
Tanmateix, aquesta zona expositiva porta tancada a vistes des de l’inici de la seva restauració, al desembre de 2021. Les intervencions afronten ja la fase final i la direcció del museu espera poder reobrir les visites entre maig i juny d’enguany. En total, doncs, hauran estan parcialment tancades un any i mig.
Aquest conjunt museístic està compost per la màquina de vapor –coneguda com “la burra–, la sala de calderes, les carboneres i la xemeneia. De fet, es conserven de forma notable i són un dels elements més destacats del patrimoni català museïtzat, ja que conforma un circuit per entendre a la perfecció els processos productius d’una fàbrica al segle XIX.
La màquina de vapor / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tanmateix, el pas del temps havia generat uns problemes estructurals que el MNACTEC està solucionant en diferents fases.
Treure l’amiant
El desembre de 2021 es va iniciar la primera intervenció, entomant el necessari procés de desamiantat de les antigues canonades i distribuïdor del vapor original.
També es va promoure la consolidació i la certificació mediambiental de les calderes originals i de tot el conjunt. Des del museu apunten que aquesta actuació va ser “una tasca llarga i costosa, però alhora imprescindible”. Immediatament després, es va procedir als treballs per solucionar els temes d’humitats capil·lars d’aquella sala. Cal tenir en compte que tot l’espai està per sota el nivell del sòl, agreujant aquestes deficiències.
Ja desamiantades les canonades i resolt el problema de les humitats a les parets, el MNACTEC ha iniciat actualment la tercera i darrera fase. Aquesta consisteix en la restauració pròpiament de les calderes històriques, que són un objecte d’important valor patrimonial.
De fet, a través d’empreses especialitzades, es fan tasques de consolidació i recuperació dels metalls, neteja, tractament antioxidant, etc. La direcció preveu que la restauració patrimonial acabi el mes d’abril. A continuació, s’instal·larà tota la nova museografia explicativa de la producció i generació de vapor per fer funcionar la màquina.
Un detall de les carboneres / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Així quedarà també obert el conducte soterrani per connectar amb la base de la xemeneia (s’hi accedeix des de les calderes). Pel que fa a la sala on roman la màquina de vapor, aquesta no ha estat afectada per les actuacions i és visitable.
Les carboneres
A més a més, també s’ha restaurat la zona de carboneres. Es tracta de quatre cavitats, connectades per un passadís comú.
Les actuacions han consistit a adequar una d’aquestes carboneres com a espai expositiu que permeti acollir mostres de petit format (amb la instal·lació de riells, canvis i millores d’il·luminació, etc.).
De fet, aquest espai ja es va posar en funcionament per acollir la mostra del festival Emotiva22,a finals de 2022. Aquesta mostra va comportar, també, la retirada provisional d’alguns cartelles explicatius (en torn a l’import-export de carbó i ferro cap al mercat anglàs) que ara es tornaran a instal·lar).
“Babcock Willcox”
Les calderes restaurades tenen unes inscripcions visibles a les xapes exteriors: “Bilbao”, “Babcock Willcox” “ i “1959”. Fan així referència a la fàbrica siderúrgica biscaïna on es van forjar aquestes peces, així com l’any. Pel que fa a la “burra” (o màquina de vapor), és la que es feia servir a la fàbrica Ponsa de Poblenou. L’original no es conserva: es va vendre l’any 1915 a causa de l’electrificació.
