Josep Ballbè i Urrit
Mai més. “Nunca más”, “never more”. “jamais plus”. “mai più”, “nikogda bol’she”. Totes aquestes expressions, en diferents idiomes, clamen al cel.
Exigeixen que no es repeteixin barbàries, atrocitats i crims de guerra contra ningú, per cap motiu… L’última va en l’idioma d’un impresentable Vladímir Putin. Més encara quan fa més d’onze mesos que tenim una guerra abominable. El seu paper és flagrantment imperdonable. Ara bé, la “complicitat” i la passivitat dels líders internacionals –entestats a no aturar la deriva militar– esdevé clarament vergonyós. Quin fàstic!
Pregunto com i per què cap d’ells no és capaç d’activar vies de negociació. Què esperen a emmanillar el president rus i portar-lo al Tribunal de justícia de la Haia? Amb força menys recursos intel·lectuals i sense coneixements jurídics la ciutadania contempla impertèrrita un “show” televisiu que esgarrifa. Quina trepa de titelles!
Des del primer de novembre del 2005, l’ONU fixà la data d’avui com a Diada Internacional de Commemoració anyal en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust nazi. Un 27 de gener del 1945, les tropes soviètiques alliberaven els presos del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Tant llavors com ara, les declaracions del secretari nacional de les Nacions Unides com les dels presidents de la UE, l’OTAN i cadascun dels països adherits al Tractat de Roma no han assolit ni un sol èxit contrastat, orientat a deturar el conflicte. Em sobren manifestacions de caràcter paternalista i fotogràfic. Exigeixo mesures coercitives contundents i definitives.
Igual que parlem, però, de la guerra d’Ucraïna, al mateix pot podem situar els desplaçats, la comunitat palestina, les dones de l’Afganistan o l’Iran, la població siriana i tants altres punts calents del planeta. El llistat esparvera, però no s’avança un bri a arranjar-ho. No els cau la cara de vergonya a tots aquells que tenen a la seva mà forçar-ho? S’han arribat a plantejar si la seva gestió no frega una certa inutilitat i una despreocupació clamorosa? Va sent hora d’establir mecanismes de destitució i exigència de responsabilitats. En una dinàmica d’empresa del sector privat, regeixen altres normes que foragiten el personal que no assoleix els objectius pautats. Per tot plegat, amb motiu d’aquesta jornada, ara més que mai cal lluitar pels valors universals orientats a construir un món més igualitari.
