Avui, un equip d’enginyers de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) equipats amb micròfons i altaveus de darrera generació, ha captat el so de l’església de Sant Miquel. Les mostres formen part d’una investigació multidisciplinar que durarà tres anys i que permetrà la recreació virtual del temple i, el més important, escoltar per primera vegada com sonaven les cerimònies al seu interior fa mil cinc-cents anys. Sabrem amb precisió com cantaven els fidels en les litúrgies del segle VIII, amb una solidesa científica sense precedents.
El simulador humà utilitzat pels enginyers, amb un cap igual al d’una persona mitjana i equipat amb sensors a les orelles amb idèntica sensibilitat a la d’un home o dona / Nebridi Aróztegui
El treball de recerca permetrà que la Seu d’Ègara faci un salt de gegant, de l’era de les pedres i la museïtzació, a la dimensió digital del patrimoni.
El projecte el lidera la catedràtica en musicologia de la Universitat Complutense de Madrid Carmen Julia Gutiérrez i el seu equip, que treballen braç a braç amb els enginyers experts en acústica de la Universitat Politècnica de Madrid i amb l’historiador de l’art Eduardo Carrero, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tots ells en col·laboració amb el Museu de Terrassa i amb la Candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la Unesco, dirigida per Carles Sánchez . Avui, els enginyers de la Politècnica han fet els mesuraments acústics “in situ”, a l’interior del temple de Sant Miquel. Han estat sis hores de treball que permetran reconstruir de manera científica la musicalitat de les pregàries dels homes i dones de la Terrassa de fa quinze segles.
“En aquella època -explica Antonio Pedrero, enginyer en cap de l’equip de la Politècnica desplaçat a Terrassa-, la litúrgia a la Península era molt particular. La música de l’antic ritu hispànic sonava similar al cant gregorià, però era ben diferent”. A l’interior de les esglésies, la musicalitat provenia “de les pregàries dels fidels. A penes hi havia instruments, de manera que la música eren les veus”.
En aquest moment, hi ha documentades unes 7 mil peces dins de 50 manuscrits les litúrgies de l’època i d’aquestes, només 21 estan “traduïdes” a codis musicals intel·ligibles. “Les altres són litúrgies escrites amb grafies que ara investiga Carmen Julia Gutiérrez mitjançant eines d’intel·ligència artificial”, Comenta Pedrero.
Per sort, uns monjos van fer anotacions sobre els antics manuscrits amb notes musicals que ara permeten recompondre el trencaclosques de les melodies del ritu hispànic en el segle VIII.
L’enginyer en cap Antonio Pedrero ajustant l’altaveu onmidireccional, preparat per a emetre so a tot el temple des del punt de l’hipotètic emisor /Nebridi Aróztegui
Això és precisament el que avui han fet els enginyers de la Politècnica de Madrid a Sant Miquel. Ho han fet equipats amb tecnologia punta: un altaveu omnidireccional, un segon altaveu capaç de reproduir amb total precisió la veu humana, i un simulador del tors d’una persona, amb captadors de so a les dues orelles i amb la mateixa “impedància” (capacitat de filtrar el so) que un ésser humà.
El model acústic resultant del mesurament d’avui es creuarà amb un model virtual que es farà a Madrid, tenint en compte elements com la dimensió de la càmera interior del temple de Sant Miquel, els materials, els ornaments i els punts d’emissió i recepció de so durant els ritus hispànics. A l’interior d’una càmera “anecoica” (sense ressò) es generarà un model virtual amb la reverberació exacta de l’església en estat primitiu, tot i que ara digitalitzada.
La fiabilitat de la recerca
“La coincidència dels paràmetres del model virtual i del mesurament a Sant Miquel ens confirmarà la fiabilitat de la recerca”, explica Antonio Pedrero. A partir d’aquell moment, “ens posarem a somiar”, diu l’enginyer en cap.
L’equip multidisciplinari formularà “una o diverses hipòtesis un cop calibrats els models. El resultat serà una eina de realitat virtual i interactiva que tothom podrà consultar”.
Un cor de veus femenines i masculines gravarà les peces del ritu hispànic a Sant Miquel, una reproducció idèntica a la que cantaven i escoltaven a l’interior del temple al segle VIII.
L’àudio definitiu estarà enllestit a finals de 2023 o principis de 2024. Serà, diu Carles Sánchez, director de la Candidatura de la Seu d’Ègara, “un nou recurs per a la difusió del conjunt monumental i de la candidatura, aquest molt transcendent i innovador”.
Tot el procés a l’interior del temple de Sant Miquel ha estat permanentment computeritzat per l’equip de la Universitat Politècnica de Madrid /Nebridi Aróztegui
Els visitants, les escoles, els turistes i la ciutadania, des dels seus dispositius, podrà accedir a una recreació virtual de l’església de Sant Miquel i, a cop de clic, podrà escoltar com sonaven les pregàries cantades a l’interior del temple ara fa mil cinc-cents anys.
“Avancem -apunta Sánchez- en la recerca, no només dels aspectes arqueològics, històrics i artístics de la Seu d’Ègara. Ara també fent ús de les noves tecnologies per avançar en el coneixement i en la seva difusió”.
La Seu d’Ègara ja disposa d’una reproducció interactiva en 3D elaborada per l’institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), que permet visitar-la de manera virtual a la plataforma en línia Scketchfab. Aviat, el programa Giravolt, de la Generalitat, recrearà en 3D alguns objectes de l’Ègara ibèrica i romana, com joies i altres elements. “Fins ara només es poden veure aquestes peces en espais museïtzats, a la vitrina”. La digitalització permetrà gaudir d’aquests objectes de manera virtual i en 3D. Els tècnics de Giravolt ja han pres les fotografies que permetran generar els continguts tridimensionals.
Un equip multidisciplinari
La recerca sobre l’acústica dels ritus hispànics a l’església de Sant Miquel durant el segle VIII la fa un equip multidisciplinari d’investigadors experts en enginyeria del so, en musicologia, en història, arqueologia i bioinformàtica que acumulen anys d’experiència en la investigació. La iniciativa a la Seu d’Ègara forma part del projecte “La música del rito hispánico”, liderat per la catedràtica Carmen Julia Gutiérrez.
La medició a Sant Miquel serà calibrada amb un model virtual, fet sobre paràmetres reals, per verificar la fiabilitat de l’estudi /Nebridi Aróztegui
Els enginyers madrilenys desplaçats avui a Terrassa han participat en projectes acústics de recerca a edificis històrics com, per exemple, a la Catedral de Toledo i a l’Escorial, en aquest cas centrada en l’acústica relacionada amb la música d’Antonio Soler. Sobre la taula dels enginyers, l’estudi de les característiques acústiques de l’Auditori Buero Vallejo de Guadalajara i, en el futur, el repte d’estudiar els espais sonors del Palau Reial de Madrid.
Set mil partitures, pendents de la intel·ligencia artificial
El projecte “La música del rito hispánico”, del que forma part la Seu d’Ègara, afronta el repte d’investigar al voltant de siete mil peces del segle VIII. Un dels corpus de música de l’època més gran que existeix a tota Europa, juntament amb els del cant gregorià, comenten des de la UPM. El problema és que la majoria dels documents són inintel·ligibles. La catedràtica Carmen Julia Guitérrez investiga aquestes peces antigues, buscant patrons gràfics que coincideixin amb les cançons ja “traduïdes” -només 21- pels monjos segles després, amb anotacions sobre els documents antics. La intel·ligència artificial ha de permetre trobar coincidències i traduir símbols entre un rang de repertorios més enllà del ritu hispànic.
Més sobre la Seu d’Ègara
La candidatura tindrà enllestit el seu dossier l’any 2025. a partir d’aquell moment, tots els ulls miraran a l’Unesco
Quan va arrencar la candidatura a Patrimoni de la Unesco?
L’abril de 2015 la Seu d’Ègara va començar a donar els primers passos per a ser reconeguda com a Patrimoni Mundial de la Unesco. Quatre anys més tard, el 2019, la candidatura va ser inclosa en la llista indicativa de la Unesco.
Quan s’espera el reconeixement de la Unesco
La candidatura tindrà enllestit el seu dossier l’any 2025. Serà a partir d’aquell moment que caldrà estar pendent de si la Generalitat, primer, l’Estat després, trien la Seu d’Ègara com la candidata i la Unesco la valida com Patrimoni Mundial. Només en reconeix un monument per cada Estat.
Quin serà el pròxim element Patrimoni Mundial?
L’assemblea de la Unesco es reuneix cada dos anys per triar els béns a declarar Patrimoni Mundial i tot apunta que, en l’àmbit d’Estat, aquest any serà el torn de Menorca Talaiòtica. La candidatura balear està a la llista indicativa de la Unesco molt abans que la candidatura de la Seu d’Ègara.
