Potser no s’acaba materialitzant en victòries, però les nominacions als Premis Gaudí deixen patent l’empremta de Terrassa en l’actual cinematografia catalana: 16 nominats que han passat per l’ESCAC i dos films rodats a Terrassa.
Serà diumenge a les 22 hores quan comenci la gala, que té lloc a la Sala Oval del MNAC i que serà retransmesa en directe per TV3.
Llavors veurem quants dels nominats tenen el privilegi de pujar a l’atri per l’estatueta guanyadora. Però es dona per descomptat que seran molts els que hagin estudiat al campus terrassenc de l’ESCAC. “La xifra de nominats d’enguany és, si fa no fa, similar a la d’altres anys”, explica Aritz Lekuona, director de màrqueting del centre. “I tenim gent de totes les edats: partint de veteranes com Laia Colet, que prové de l’ESCAC originària, o Sílvia Steinbrecht, de la segona promoció”, explica. Ambdues són candidates a Millor Direcció Artística.
També cal destacar la presència de Lluís Rivera i Laura Pedro, tan potents en què estan doblement nominats a Millors Efectes Visuals (repartits entre “Un año una noche”, “Los renglones torcidos de Dios” i “Malnazidos”). “Són molt bons i les pel·lis se’ls rifen, la veritat”, assegura Lekuona.
També destaca Marc Orts, professor a l’ESCAC, que si fa no fa quasi sempre arriba als premis Goya, doncs treballa habitualment amb el cèlebre director Pedro Almodóvar. Enguany està nominat a Millor So per “Los renglones torcidos de Dios”.
Fotograma de “Malnazidos”
Menció especial per Ana Pfaff i Ariadna Ribas, per Millor Muntatge (a “Alcarràs” i “Suro”, respectivament). La seva emergència es podria enquadrar en una generació de dones que ha pres una gran importància dins la indústria cinematogràfica. “La majoria de les 16 nominades d’enguany són dones. I és un reflex del cine, així com de les nostres classes, on actualment tenim un 51% de dones matriculades i un 49% d’homes”, contextualitza Lekuona.
O com ho demostra la ja esmentada Laura Pedro, qui va ser la primera dona a guanyar un Goya com a supervisora d’efectes visuals. O el cas de Julia de la Paz, la jove directora d’“Harta”, candidata a Millor Curtmetratge.
També hi ha veterans com Kike Maíllo, candidat a Millor pel·lícula documental per “Oswald. El falsificador”.
L’actor manel Llunell, de “Malnazidos”
Tot plegat, un èxit que el regidor de Projectes Audiovisuals, Pep Forn, celebra especialment. “L’ESCAC s’ha convertit en el principal centre formatiu en cinematografia de Catalunya. I de rebot, tenim la repercussió que deixa sobre Terrassa”.
Lildami entrega un premi
Encara no se sap a qui, però el terrassenc Lildami serà l’encarregat d’entregar un premi durant la gala, fet pel qual passarà per la glamurosa catifa vermella (i el seu “photocall”) al MNAC, dalt en la talaia de la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
I malgrat que no estigui nominat, el jove actor terrassenc Manel Llunell és part de l’elenc del film “Malnazidos”. Llunell, en tot cas, es troba ara promocionat la recent estrena pel·lícula “La piedad”, d’Eduardo Casanova.
Torrebonica i la CECOT, els escenaris dels rodatges
Dos films rodats en part a Terrassa concursen aquest diumenge a la cerimònia dels premis Goya. Per una banda, està ’Los renglones torcidos de Dios’, rodada al Mas Viver de Torrebonica i a la seu de la seu de la Cecot. Va ser un film que va deixar la presència de l’actor Eduard Fernández al Centre de Terrassa. Té vuit nominacions, entre les quals algunes per a quatre exalumnes i un professor de l’ESCAC. El seu director, Oriol Paulo, és el director de cine que més ha rodat al Parc Audiovisual i Terrassa, tant com a guionista o com director (“El Cuerpo, “Contratiempo”, “Durante la tormenta” i “El inocente”).
Rodatge a la CECOT / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’altre film és “Malnazidos”, que també va tenir escenes gravades al Mas Viver de Torrebonica. El seu director, Javier Ruiz Caldera, també ha trepitjat molt terrassa, amb films com “Spanish Movie”, “3 bodas de más”, “Superlópez” i la molt recent “Un hombre de acción” (Netflix). En altres edicions, films molt exitosos als Premis Gaudí han estat, entre d’altres, “El fotògraf de Mauthausen” (rodada íntegramnent al Parc Audiovisual, pel que fa a les escenes d’interior).
“Reconèixer algun racó de la ciutat fa gràcia”
Que la ciutat sigui escenari de rodatges té un vessant anímic que no s’ha de menystenir. Això ho creu Cristina Brandner, gerent Parc Audiovisual. “Perquè al final és un orgull de ciutat, veure’t representat en un film”, diu, sobre el fet d’estar veient una pel·lícula i reconèixer algun raconet. “Fa gràcia! I llavors si algun rodatge genera molèsties, després la gent s’ho mira d’una altra manera”, afegeix.
A més, el regidor Pep Forn destaca que terrassa és la tercera ciutat que acull més produccions, només pes darrera Barcelona i Sitges. I deixa beneficis econòmics en desplaçaments, càterings, pernoctacions…
