Antonio Machado
El 6 de gener del 2021 es va produir l’assalt al Capitoli dels EUA. Quin va ser el motiu d’aquest assalt?
A les eleccions a president dels EUA del 3 de novembre del 2020, el president sortint era Donald Trump i aprofitant que la diferència en vots amb el seu adversari s’estava donant amb diferències mínimes, la qual cosa li permetia elaborar una mentida basada en un suposat frau que es va estendre per tot el país i per tots els mitjans i xarxes socials, va acabar consolidant un exèrcit de descontentaments, que després de l’assalt es va constatar la presència d’armes i explosius. Era una estratègia organitzada dins d’un suposat caos col·lectiu d’una població descontenta.
Durant la presidència de Donald Trump s’ha consolidat als EUA un front unit i armat alimentat ideològicament per Steve Bannon i altres líders d’extrema dreta, acceptat per una banda del partit republicà. Entre tots mantenen calenta una estratègia de mentides per consolidar encara més el rebuig a les institucions democràtiques.
El passat 8 de gener, al Brasil, vam veure com membres del sector ultradretà a favor de Jair Bolsonaro van repetir pràcticament fil per randa el que va ocórrer el 2021 als Estats Units amb l’assalt al Capitoli. Seguidors del president sortint del Brasil van entrar a institucions clau del país en un intent de cop militar que es va poder organitzar a través de les xarxes socials i Internet. La clau va ser primer carregar-se el dirigent Lula da Silva, que durant dues legislatures va fer el que cap altre havia fet per als sectors més pobres del Brasil, que va ser erradicar la fam de qualsevol racó del Brasil a més de 28 milions de ciutadans. Per treure’l del mig es va llançar la mentida d’una certa corrupció lligada a l’empresa estatal de Petrobras i la constructora Odebrecht. Tot mentida, com així van sentenciar els tribunals brasilers, després d’haver-lo empresonat durant 19 mesos injustament. El seu alliberament va suposar tornar a entrar en campanya per a les presidencials, en poc temps es va convertir de nou en el màxim líder recolzat a les enquestes del Brasil per al vot presidencial. Els sectors més reaccionaris van reaccionar organitzativament per impedir la seva reelecció per tercera vegada.
El 8 de gener comença l’assalt a la seu dels tres poders del Brasil, el Congrés, la Presidència, i el Suprem. Comencen cinc dies de bojos, en què els assaltants van destrossar tot el que van trobar en els seus esbarts contra les tres institucions més importants de l’Estat Brasiler, i fer-ho davant de la Caserna General de l’Exèrcit situada a 9 quilòmetres del lloc assaltat. El president electe va denunciar públicament que la Policia Militar de Brasília no havia complert amb la seva comesa de garantir la seguretat i protegir les institucions.
Tot aquest relat sediciós es mou amb el mateix objectiu, tant l’assalt del Capitoli als EUA com el de Brasil, al cor de l’Estat del Brasil. Lula va vèncer amb un 50,9% dels vots davant del 49,1% de Bolsonaro (dos milions de diferència, 1,8 punts).
Aquest és el punt de partida, perquè aquestes diferències tan petites permeten falsejar la lectura de la realitat per situar-les al terreny de la manipulació institucional i així crear confusió a la ciutadania. Aquesta és la gran mentida. Les dues vegades han funcionat bé per als feixistes, encara que no han aconseguit que caigui la democràcia en benefici del feixisme. Però sí que han aconseguit que s’incrementi l’exèrcit d’enemics de les institucions democràtiques.
A Espanya, el 2019, vivim un procés similar davant uns resultats electorals que van tenir dues conseqüències, 1) es va consolidar la presència de Vox al Congrés dels Diputats amb 52 representants de la voluntat popular, la qual cosa els va convertir en la tercera força dins del congrés. i 2) els resultats que hi va haver només podien aconseguir una majoria de govern en el marc d’un govern de coalició, que en aquest cas es va aconseguir mitjançant el suport dels grups nacionalistes perifèrics i altres organitzacions regionalistes a l’opció progressista entre PSOE i UP.
Això ja va permetre desemmascarar la dreta de connivència amb el feixisme, que des del primer dia va catalogar el govern d’“il·legítim”, “terrorista” i “assassí”, dos qualificatius que farien menysprear als qui se’ls atribueix tals qualitats davant dels ciutadans honrats.
Així comença la descomposició institucional de l’estat del benestar, basat en els pilars constitucionals de qualsevol estat que es preï d’això. Durant tres anys de mentides amb el govern de coalició qualificat d’amic de bolivarians, terroristes i separatistes, ha generat l’efecte desitjat.
En aquest període de legislatura, l’esquerra d’UP ha perdut més d’un 17% de representació institucional, generada per aquesta campanya destructiva organitzada per la dreta i el feixisme (PP+VOX) llançada contra Unides Podem (UP) des de l’abril del 2019, incloent-hi l’assetjament a l’habitatge particular de Pablo Iglesias. Les dades que podria haver-hi al final del 2023 per a les eleccions generals podrien donar la possibilitat de tornar a disposar de la presidència del govern en la investidura. En aquest cas, hi haurà amb tota seguretat una altra nit de vidres trencats per aquest feixisme galopant que ja comença a sembrar cap a aquesta estratègia destructiva que hi haurà en aquest moment davant d’altres resultats manipulats que serviran perquè l’Espanya profunda torni a dubtar de la legitimitat dels representants que hagin sortit elegits.
La resposta donada pels portaveus del PP sobre la indecent provocació per a aquest cop d’estat que s’ha intentat al Brasil, que s’ha comparat amb el procés català. Ens ha de preocupar enormement perquè aquí no hi ha aquests 60 milions de vots donats a Lula da Silva, però sí que hi ha un exèrcit, en què encara perviuen els militars més feixistes que hi ha a tota la UE.
Aquesta situació seria idònia per a Vox i arrossegaria una part del PP a repetir la “nit dels vidres trencats” a Espanya. Aquestes estratègies d’atemptats contra l’ordre establert a la societat capitalista, en el marc d’una democràcia representativa, és la conseqüència de la mateixa crisi del sistema, en què els sectors més reaccionaris del poder provoquen aquestes “sonades de sabres” per acoquinar el poble. La solució és la unitat dels demòcrates davant dels colpistes. No es tracta d’esquerra o dreta, es tracta de democràcia o feixisme.
