Meritxell Lao, camionera i propietària de l’empresa Ïutrans 2012
Havia fet altres feines i “acabava de trobar el meu lloc”, comenta. Assenyala que “sempre havia volgut portar un camió, però mai havia trobat el moment i fa uns anys se’m va presentar l’oportunitat” i es va treure el permís. D’això, ara fa tres anys. “Tinc un molt bon equip al costat”, diu, i els seus fills li han donat tot el suport, perquè tot plegat “és molt sacrificat”.
L’any passat, va fundar la seva pròpia empresa, Ïutrans 2012, que compta amb dos camions. “Vaig per França, sobretot, i ADR, que és mercaderia perillosa”, afirma. El terme camionera, s’utilitza sovint de manera despectiva i, sobre això, apunta que “hi ha molt imbècil” i afegeix que “soc camionera i a molta honra”. S’ha trobat en moltes situacions desagradables en un món on predomina el masclisme. Admet que, a vegades, “també em desanimo”.
Reconeix que mai s’hauria imaginat portar un camió ni gestionar una empresa. Té la intenció d’ampliar la seva flota de camions “amb un tres eixos”, que li permetrà transportar 16 tones.
No coneix més camioneres d’aquí, tot i que a França sí que se n’ha trobat. “Em trobo de tot, gent molt maca que et tracta de tu a tu”.
M’agrada perquè ensenyo uns valors de sacrifici als meus fills i que tothom ho pot fer”, diu. Em sento la reina a dalt del camió i orgullosa de mi mateixa”, afirma.
Durant la setmana són moltes hores de feina i a la carretera, lluny de casa i, per això, els caps de setmana els dedica als seus fills, l’Iu i l’Abdó, que juguen a hockey, concretament a l’Atlètic.
