Una casualitat d’aquelles que quan algú les explica costen de creure. Una història que a primer cop d’ull pot semblar inversemblant. D’aquelles que pensem que només passen a les pel·lícules.
Terrassa ha estat escenari d’una troballa força curiosa; una troballa que té com a protagonista inesperat Neil Armstrong, el primer home a trepitjar la Lluna, i que ens explica els vincles de la nostra ciutat amb aquell petit pas per a l’home, però gran salt per a la humanitat.
Terrassa és de fa uns quants anys bressol de les noves generacions d’enginyers aeronàutics. L’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) és un centre de prestigi reconegut i de gran tradició en la formació de professionals de l’àmbit de l’enginyeria industrial i, des de l’any 2004, de l’àmbit de l’enginyeria aeronàutica.
Doncs bé, un dels caps visibles d’aquest centre universitari, José Luis Melgosa, responsable de comunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa, ha acabat topant, gairebé sense voler-ho, amb un llibre que recull un fet que va tenir lloc fa més de cinquanta anys, però que encara es recorda per l’impacte que va tenir.
Melgosa portava un llibre a un dels troncs dels arbres caiguts per les ventades del desembre del 2014 a Terrassa reconvertits en petites biblioteques a l’aire lliure, els anomenats arllibres, i va descobrir un exemplar que li va cridar l’atenció: “Semblances biogràfiques de Terrassa estant”, escrit per Francesc Torrella i Niubó i publicat l’any 2007 per la Fundació Torre del Palau. La sorpresa del tècnic de comunicació va arribar en llegir un apartat titulat “Fantasia Lunar: Neil Armstrong”, un escrit que fa èmfasi en el vincle entre Terrassa i aquell fet històric i que, d’alguna manera o altra, guarda també relació amb l’Eseiaat, espai on Melgosa ha passat tant temps.
Una vocació que ve de lluny
Sembla que la vocació aeroespacial de la ciutat de Terrassa no se circumscriu a l’Eseiaat ni a l’anterior Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa sinó que ve de lluny. I és que com explica Torrella i Niubó, el Museu Tèxtil de Terrassa, a conseqüència d’algunes gestions amb el consolat dels EUA a Barcelona i l’ambaixada a Madrid, va aconseguir poc després del 20 de juliol de 1969 una rèplica exacta de l’equip amb què l’astronauta nord-americà Neil Armstrong va culminar la primera missió lunar en què va fer aquell històric gran salt per a la humanitat.
El vestit espacial va ser exposat al mateix Museu Tèxtil de Terrassa amb un maniquí dins seu i el resultat de la idea va suposar un extraordinari èxit de públic, que feia cua per veure el suposat doble d’Armstrong.
Segons recull “Semblances biogràfiques de Terrassa estant”, l’expectació va ser de tal magnitud que el vestit i el maniquí van viatjar fins a Madrid de la mà de MútuaTerrassa, “qui es va apuntar un nou èxit de públic i originalitat en presentar-lo al seu estand de l’Exposició sobre Prevenció i Seguretat en Accidents”.
Tal com afirma Torrella i Niubó al seu llibre, “l’astronauta Armstrong deixà, doncs, empremta a Terrassa.”
Dècades després, Terrassa ha esdevingut la ciutat catalana responsable de la formació de desenes de nous enginyers aeroespacials, entre ells, els fundadors d’Open Cosmos, empresa creadora dels nanosatèl·lits Enxaneta i Menut, llançats a l’espai per la Generalitat de Catalunya. “Va ser aquella una exposició premonitòria?”, es pregunten des de l’Eseiaat.
