D’on sorgeix la idea de crear aquesta associació? Fa molts anys que estic en contacte amb la gent que porta la candidatura perquè la Seu d’Ègara sigui patrimoni de la Unesco. És un procés molt lent i la primera etapa és d’informació, en la qual es recopila molta informació i ara estem a la segona etapa. I és molt important la implicació ciutadana perquè la candidatura arribi a bon port. A partir d’aquí, es va dir de crear una associació i així vam començar.
Quins són els objectius principals? La intenció és promoure actes de tota mena perquè la gent ho vagi coneixent. El primer entrebanc és que la ciutadania tenim un monument molt important a escala mundial, però com que aquestes esglésies les tenim tan vistes i interioritzades, no som conscients de la importància que tenen artísticament. Hi ha molts experts internacionals que quan arriben aquí queden bocabadats. És un monument de referència i surten a tots els llibres. Per acabar-ho d’enredar més, es va batejar com a Seu d’Ègara.
Què vol dir amb això? Que hi ha gent a Terrassa que els hi dius “la Seu d’Ègara” i no saben on és. Hem de fer molta pedagogia, en aquest sentit, i fer conèixer perquè se li ha posat aquest nom, perquè té un passat episcopal de molts anys que s’ha de reivindicar. Moltes de les peces que hi ha, com el retaule de Sant Pere, que li hauríem de dir retaule mural, són únics en el món, i menys conservat in situ.
Hi ha molt més a destacar. Les pintures que hi ha, tant a Sant Miquel com a Santa Maria, són molt importants perquè se’n conserven ben poques del període, el tardoantic. I això, tenir-ho al mig de la ciutat i amb un conjunt de tres esglésies tan ben conservades, som uns privilegiats. Hem d’intentar donar-ho a conèixer i que els ciutadans se sentin molt orgullosos i que cada ciutadà es converteixi en un ambaixador de la Seu d’Ègara. Aquest és l’objectiu i que quan vingui algú a visitar-nos, el portem allà, a veure aquesta joia que tenim.
Una de les apostes de l’associació és tenir força presència a les xarxes socials. Si no estàs present a Instagram, a Facebook o a Twitter, no ets ningú i si no tens una pàgina web decent, tampoc. La nostra vicepresidenta, la Laia Cutrina i l’Aitana Rodríguez s’encarreguen de tot això. És imprescindible per donar-ho a conèixer i, en paral·lel, hi ha la candidatura i el cap visible és el Carles Sánchez, que està fent una tasca impecable i està en contacte amb nosaltres i ens guia. Tenim iniciatives, però sempre estem connectats amb ell perquè, en definitiva, treballem per a la mateixa causa.
Deia que falta informació a la ciutadania sobre la Seu d’Ègara. També creu que falta informació sobre la candidatura? Li falta tota la informació. Nosaltres intentem fer cada mes una activitat divulgativa. Pensem que és molt important que la gent sàpiga tot el patrimoni que hi ha. També estem en contacte amb un grup d’educadors que treballen a totes les escoles de Terrassa i estan fent divulgació entre la canalla. És important que els infants s’impliquin, perquè, d’alguna manera, arrosseguen a les seves famílies. Hem de ser conscients que tenim una joia.
També estan en contacte amb entitats de la ciutat? Sí, també intentem que les entitats o associacions de Terrassa s’impliquin en el projecte perquè, si això va endavant, és tota la ciutat que hi guanya i tindrem molta més visibilitat a escala mundial i posarem Terrassa en el mapa. L’objectiu final és garantir la conservació del monument.
En definitiva, el més rellevant és assegurar la conservació del monument. Amb els anys, les coses es van deteriorant i si aconseguim que sigui patrimoni de la humanitat, s’anirà mantenint i això és allò que convé, que no torni a decaure. Si no es manté correctament, et poden treure la nominació. Per exemple, les esglésies de la Vall de Boi, que ho estan fent molt bé. Si no fossin patrimoni de la Unesco, qui sap on estarien. Si està implicada la Unesco, la cosa canvia.
Té el convenciment que es tirarà endavant? A la llista d’Espanya no sé quants monuments hi ha per accedir-hi. L’any 2025 es farà un altre triatge. Això és com una carrera d’obstacles i els has d’anar passant. Confiem que, si fem les coses bé, es passarà aquest triatge.
Posem-nos en la pitjor situació. Si no se supera aquest triatge, com quedaria tot? Això ja no ens ho hem ni plantejat. Estem lluitant per un objectiu i som positius i creiem que ho aconseguirem. Si no, ja ens replantejarem què hem de fer.
Necessiten molta col·laboració. Per organitzar més activitats necessitem col·laboració i aportacions econòmiques, i com més millor. Hem creat la figura dels Amics de la Seu d’Ègara.
