En el transcurs dels pròxims 17 dies, les ciutats de Bhubaneswar i Rourkela, a l’est de l’Índia, acolliran la quinzena Copa del Món masculina de hockey. El Kalinga (15.000 espectadors) i el Birsa Munda (20.000) centraran les mirades del hockey mundial. Per a la selecció espanyola, aquest Mundial serà tota una prova de foc per veure les capacitats d’una selecció molt jove, que sembla cridada a marcar una època dins del hockey espanyol. Pràcticament tots els jugadors són debutants en una competició d’aquest calibre. El porter Mario Garín, el defensa Nacho Rodríguez i el davanter Quique González de Castejón són els únic que queden de la vella guàrdia. Serà també aquest Mundial la primera gran cita per a l’argentí Max Caldas, el seleccionador que va substituïr el francès Fred Soyez després dels Jocs de Tòquio.
Terrassa tindrà un gran protagonisme en aquest Mundial. Dels 18 convocats, vuit són egarencs: Jordi Bonastre, Marc Vizcaino, Pau Cunill i Pepe Cunill (Atlètic); Marc Recasens, Gerard Clapés i Xavi Gispert (Egara); i Marc Miralles (Polo). Els deu restants són: Adrian Rafi (Barça); Álex Alonso i Mario Garín (Tenis); Álvaro Iglesias, Borja Lacalle, Quique González i Nacho Rodríguez (Club de Campo); César Curiel (Complutense); Joaquín Menini (Rotterdam); i Marc Reyné (Polo). Són reserves Pere Amat (Egara) i Rafael Villalonga (Club de Campo).
Avui, contra els amfitrions
Espanya debutarà avui a les 14.30 hores davant de la selecció amfitriona, l’Índia. Diumenge a les 12.30 hores, el rival serà Gal·les. Els espanyols tancaran la primera fase el dijous 19 a les 12.30 hores davant d’Anglaterra.
El seleccionador Max Caldas parla de “zero pressió” per referir-se a les opcions d’Espanya en aquest Mundial. “La preparació ha anat tal com volíem i estem preparats per debutar contra l’Índia. Tenim un grup jove però expert, amb bons porters, un bon penal i diversos recursos, fins i tot per quan els partits no se’ns posin de cara. Hem de ser nosaltres”, explica Caldas, que vol que la seva sigui una selecció “reconeixible” pel seu joc a l’Índia.
Té clar Caldas que “som els vuitens del món. Tenim, per tant, set equips per damunt. Han de passar moltes coses per ser al podi, però ho intentarem”.
L’objectiu de la selecció és visitar el podi per quarta vegada a la seva història després de les plates de Barcelona 1971 i Utrecht 1998 i el bronze de Mönchengladbach 2006. En les tres darreres edicions no ho ha fet. El Mundial, el torneig més important després dels Jocs Olímpics, reunirà des d’avui les 16 millors seleccions del planeta: set europees, quatre asiàtiques, una africana, dues americanes i dues oceàniques.
El combinat de Max Caldas no té un grup gens senzill a la primera fase. El seu, el “D”, és l’únic dels quatre que té tres “top ten”. Anglaterra és la cinquena potència mundial i l’Índia la sisena, mentre que Espanya ocupa la vuitena posició mundial. El quart rival, Gal·les, és el número 15 del món.
No serà senzill per als espanyols acabar en una primera posició que els classificaria directament per disputar els quarts de final. Si Espanya acaba segona o tercera jugarà el “crossover” contra un equip del grup “C”, integrat per Xile, Mailàsia, els Països Baixos i Nova Zelanda. El grup “A” el formen Argentina, Austràlia, França i Sud-àfrica i el “B” Bèlgica, Alemanya, el Japó i Corea del Sud.
El diumenge 29 es disputarà la final, que servirà per conèixer el successor de Bèlgica. En la final del 2018, també a Bhubaneswar, Bèlgica es va imposar els Països Baixos per “shoot-outs”.
Tres dels quatre darrers Mundials, a l’Índia
Comptant aquesta quinzena edició, tres dels darrers quatre Mundials s’hauran celebrat a l’Índia. L’any 2010, Austràlia es va proclamar campiona a Nova Delhi, el 2014 va repetir títol a La Haia i l’any 2018, Bèlgica es va imposar a Bhubaneswar, que ara repeteix com a seu amb Rourkela. Dels 14 mundials disputats fins ara, sis han tingut lloc a Europa i sis a Àsia. Els dos únics que s’han jugat lluny d’Europa i Àsia són el del 1994 (Sydney) i el del 1978 (Buenos Aires). Tres de les sis edicions europees han tingut lloc als Països Baixos: el 1973 a Amstelveen, el 1998 a Utrecht i el 2014 a La Haia. Les altres tres ciutats europees que han acollit un Mundial han estat Barcelona (el primer, el 1971), Londres el 1986 i Mönchengladbach l’any 2006.
Marc Miralles: “Tenim opcions de classificar-nos”
El capità de la selecció espanyola, el terrassenc Marc Miralles (25 anys), afronta amb enormes dosis d’il·lusió i optimisme la Copa del Món que arrenca aquesta tarda a la ciutat índia de Rourkela.
“Arribem en un molt bon moment. Vam disputar un Set Nacions a San Fernando i vam estar quatre dies a Alacant. Ens hem vist molt, hem entrenat molt i hem pogut jugar contra seleccions de nivell. En aquest sentit, penso que la preparació ha estat òptima tant a nivell físic com mental i de grup”, diu. Afegeix el jugador format a les Pedritxes: “Fa un any i mig que Max Caldas va entrar amb el seu nou cos tècnic. Des de llavors hem evolucionat molt com a grup. Estem molt cohesionats i aspirem a tot”, explica.
La selecció va arribar fa una setmana a la ciutat de Rourkela, on jugarà avui contra l’Índia i diumenge davant de Gal·les. “Ens ha anat molt bé poder-nos aclimatar al camp, a les instal·lacions i al clima humit que hi ha aquí a Rourkela”. Miralles compta ja les hores per al debut: “Comencem contra l’Índia i l’estadi estarà ple. No hi estem acostumats. Per a gairebé tots els integrants d’aquesta selecció, aquest és el primer Mundial. Serà molt especial poder viure un ambient com aquest, jugar davant de 20.000 espectadors. Serà un debut complicat, però tenim opcions”.
De fet, Espanya ja va demostrar que és capaç de derrotar el gegant asiàtic, contra qui es va enfrontar a finals d’octubre en les primeres jornades de la Pro League a Bhubaneswar. Els de Max Caldas van guanyar per 2 a 3 gràcies a un golàs de Marc Reyné al darrer minut. El segon partit va acabar en empat a dos després que Espanya remuntés un 2 a 0 desfavorable.
Gestionar els nervis
El terrassenc parla així del partit d’avui davant de l’Índia. “Penso que tenim opcions de guanyar. Evidentment, pesarà la inexperiència i els nervis inicials, però ells tenen la pressió de ser els amfitrions i un dels favorits”. Pel que fa al duel de diumenge contra els gal·lesos, el capità de la selecció considera que “en teoria som superiors, però es tracta d’un rival molt físic. No els hem de subestimar en absolut”. Pel que fa al darrer rival de la primera fase, Anglaterra, Miralles assenyala: “Fa molt que no hi juguem, però estan en un molt bon moment de forma. Penso que pot ser el rival més difícil, fins i tot per damunt de l’Índia”.
Creu l’egarenc que “tenim opcions de classificar-nos, però serà complicat passar com a primers de grup. Podem fer-ho, però haurem de fer moltes coses bé. En les eliminatòries pot passar qualsevol cosa. Podem arribar lluny en aquest Mundial”, comenta.